Farà la primera emissió el dimecres dia 8 de juliol a les 4 de la tarda  i durant 12 setmanes.

Per a que pogueu fer seguiment de cada un dels programes.

http://vadedonesradio.ning.com/

Molta sort Mónica!

Comments

Comments

La violencia sexual es una de las formas más frecuentes de violencia contra las mujeres. Este tipo de agresiones constituyen uno de los delitos más frecuentes que les afectan y que atenta contra su libertad, dignidad e integridad física y psicológica. El Hospital Clínic cuenta, desde el año 2000, con una comisión de Violencia Intrafamiliar y de Género que desarrolla un programa para dar atención urgente a mujeres que han sufrido una violación o agresión sexual en Barcelona.
Mediante un protocolo de actuación se proporciona atención de forma rápida, eficaz e integral. Muchas de las mujeres que sufren este tipo de agresiones desarrollan secuelas psíquicas importantes. Con esta guía se quiere proporcionar las herramientas necesarias a mujeres víctimas de una agresión sexual para conseguir salir adelante.

En ella están detalladas cuales son las reacciones psicológicas más frecuentes que se pueden dar en los primeros días y las conductas a seguir para lograr recuperarse.

La guía de autoayuda se ha presentado en la sala Farreras Valentí del Hospital Clínic. Al acto han asistido el Dr. Raimon Belenes, consejero delegado del hospital, la Sra. Cristina Molina, responsable del Plan Director de Salud Mental y Adicciones del Departament de Salut; el Dr. Manuel Valdés, director del Instituto Clínic de Neurociencias; y dos de las autoras de la guía, la Dra. Lluïsa García-Esteve, consultora de psiquiatría y la Dra. Purificación Navarro, terapeuta cognitivo-conductual.

La violación y el abuso sexual actúan en el cerebro como un trauma intenso que da lugar a sintomatología clínica importante. Cerca del 50% de mujeres que sufren este tipo de agresión sufre trastornos psíquicos severos que muchas veces no identifican como tales. El Servicio de Psiquiatría ha desarrollado un programa para realizar intervención y seguimiento de las posibles secuelas que puedan padecer estas mujeres y prevenir trastornos como la depresión, el estrés post-traumático o la angustia en general. Así, después de la atención en el servicio de urgencias se les ofrece una visita con especialistas de este programa para que se evalúe su caso y se decida qué tratamiento es el adecuado – asesoramiento psicológico o farmacológico -. Al hablar con las mujeres que han recibido atención psicológica – se han entrevistado a unas 100 mujeres – se hace patente que conocen las reacciones que pueden tener, pero que interpretan mal los síntomas.

La guía para víctimas de una agresión sexual reciente tiene como objetivo ayudar a estas mujeres a identificar las reacciones psicológicas que se pueden dar durante las primeras semanas y a solicitar ayuda profesional en caso de que la recuperación sea más lenta y los síntomas interfieran en las actividades cotidianas. Para ello están detalladas todas aquellas reacciones que de forma más habitual se experimentan después de la agresión – relatadas por otras mujeres que han sufrido una - y se describe cómo se manifiestan y porqué se producen. Las más frecuentes son la reexperimentación del trauma, el miedo y la ansiedad, el vivir en estado de alerta permanente, la culpa, la vergüenza, etc. En el caso de estos dos últimos síntomas se pone especial énfasis, ya que muchas de las mujeres que experimentan reacciones psicológicas se sienten culpables y se responsabilizan de lo que hizo el agresor.

Esta guía de autoayuda ofrece, además, consejos para lograr recuperarse después de la agresión, como estar rodeada de un entorno seguro y agradable, evitar el aislamiento y buscar apoyo en los demás. También resalta la importancia de informarse sobre las reacciones psicológicas y solicitar tratamiento cuando, después de un tiempo prudencial, se sigan teniendo reacciones emocionales intensas y dificultad para retomar las actividades cotidianas. También cuenta con un apartado en el que se aconseja a familiares y amigos de las víctimas como apoyarlas, aparte de indicar cuál es el proceso que sigue a la denuncia del delito y señalar direcciones útiles para recibir cualquier tipo de atención, desde servicios médicos a asociaciones y fundaciones, pasando por servicios de información y asesoramiento jurídico.

Así pues, la guía, que ha contado con el apoyo del Plan Director de Salud Mental y Adicciones del Departament de Salut de la Generalitat y con la colaboración de la Obra Social de la Fundació La Caixa, busca ser de utilidad tanto para las víctimas de una agresión sexual como para los profesionales que las atienden. Con este objetivo, se repartirá en aquellos centros que tratan directamente con estas mujeres – centros de asistencia primaria, servicios sociales de distrito, puntos de información y de atención a la mujer (PIAD), centros de salud mental y programas de atención a la mujer (PASSIRS) -.

Comments

El cuento más corto y más bonito que has leído en tu vida

Había una vez un muchacho que le preguntó a una chica si se quería casar con él.

La muchacha dijo 'NO'.

Y la muchacha vivió feliz para siempre...................
Sin lavar,
sin cocinar,

sin planchar para nadie,
saliendo con sus amigas,
tirándose al que le daba la gana,
gastando su dinero en si misma
y sin trabajar para ninguno.

FIN

...El problema es que de chiquitas, NO nos contaban estos cuentos...
Y... ¡NOS JODIERON CON EL CUENTO DEL MALDITO PRINCIPE AZUL!.........

Comments

http://dretalpropicos.blog.pangea.org/

Comments

Comments

Comments

Contra els atacs de l'exèrcit israelià i l'ocupació militarista a Gaza.
Ens trobarem a l'Estudiantil a la plaça Universitat. Portarem una pancarta i mocadors palestins, totes les que els tingueu!!!
Davant la insensatesa de la violència dels exèrcits, les dones continuem posant per damunt de les armes, les paraules i el diàleg. La vida, per damunt de tot, en mig de la lògica patriarcal guerrera i militarista

... El que està passant a Gaza aquests dies no és sinó la continuació d'aquesta lògica militarista de consolidació i manteniment del poder dels uns sobre els altres. Dels més forts sobre les més i els més vulnerables. La lògica guerrera que té com objectiu perpetuar aquest poder, mitjançant els arguments que siguin.Per tal de conseguir-lo fant ostentació de la força militar i de la violència que aquesta comporta. Nosaltres ens oposem a aquesta lògica i la denunciem.

Comments

BON ANY! esperant que el terrorisme que ens amenaça, cada vegada sigui menor. I la justícia sigui molt més agil i justa.

http://issuu.com/edu.barbero/docs/poesia_visual_contra_violencia_de_genero/45?mode=embed&documentId=081125154252-24b827441d7a40a6abd764baabd70081&layout=grey

Comments

La llei contra la violència de gènere estableix la seva inclusió en la formació del professorat, com a requisit imprescindible per a la seva eradicació. Les universitats estan incomplint la llei. Exigim la seva inclusió en els nous plans de formació universitària de formació de les i els professionals de l’educació.

L’any 2004 s’aprovava la Ley orgánica 1/2004 de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la violencia de género. L’article 7 de dita llei en el qual es fa referència a la formació inicial y permanent del professorat diu:

Artículo 7.Formación inicial y permanente del profesorado.
Las Administraciones educativas adoptarán las medidas necesarias para que en los planes de formación inicial y permanente del profesorado se incluya una formación específica en materia de igualdad, con el fin de asegurar que adquieren los conocimientos y las técnicas necesarias que les habiliten para:
a. La educación en el respeto de los derechos y libertades fundamentales y de la igualdad entre hombres y mujeres y en el ejercicio de la tolerancia y de la libertad dentro de los principios democráticos de convivencia.
b. La educación en la prevención de conflictos y en la resolución pacífica de los mismos, en todos los ámbitos de la vida personal, familiar y social.
c. La detección precoz de la violencia en el ámbito familiar, especialmente sobre la mujer y los hijos e hijas.
d. El fomento de actitudes encaminadas al ejercicio de iguales derechos y obligaciones por parte de mujeres y hombres, tanto en el ámbito público como privado, y la corresponsabilidad entre los mismos en el ámbito doméstico.

Des de la Plataforma unitària contra la violència de gènere varem aplaudir en el seu moment aquesta proposta, doncs compleix un dels requisits bàsics que es valoren per a l’eradicació de la violència de gènere: la prevenció, formant als i les professionals de l’educació per a que puguin desenvolupar accions directes en els centres educatius. El punt 5 del nostre manifest exigeix l’educació i socialització preventiva de la violència de gènere. Partint del caràcter social en el que es basa la violència de gènere, proposem treballar per a la seva eliminació des de la base de l’educació i socialització preventiva, desmitificant els models amorosos desiguals i d’atractiu que segueixen pautes de masculinitat hegemònica, amb l’objectiu d’evitar qualsevol tipus de violència en les diferents relacions, tant en les relacions estables com en les relacions esporàdiques. (font: manifest contra les violències de gènere)

Els plans d’estudis de les diplomatures universitàries de formació del professorat implementats fins el moment no han proporcionat aquesta formació a les futures professores i professors. Actualment, les nostres universitats estan immerses en un procés de canvi a diferents nivells entre els que es troba la ordenació i verificació dels ensenyaments universitaris oficials (1). S’estan elaborant els nous plans d’estudis, però una recerca (2) està corroborant que aquest plans d’estudis, en general, i, concretament, els de formació inicial i permanent del professorat no contemplen la formació específica en matèria d’igualtat que exigeix la llei.

Per això, les i els sotasignats, com a persones, entitats o institucions implicades en la lluita contra la violència de gènere i / o l’excel·lència de les nostres universitats, denunciem l’incompliment de l’article 7 de la Llei orgànica 1/2004 de 28 de desembre, de Medidas de Protección Integral contra la violencia de género, per part de les universitats de les diferents comunitats autònomes de l’Estat.

Exigim: la inclusió d’aquesta formació en els plans d’estudis, així com que l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació, organisme encarregat de l’avaluació de les propostes, asseguri la inclusió d’aquesta formació, no aprovant aquells que incompleixin aquest requeriment que estableix la Llei orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la violència de gènere.

Les i els futurs professionals de l’educació tenen una gran responsabilitat respecte a la prevenció, detecció i atenció dels casos de violència de gènere en els centres educatius. Per tant, les nostres universitats han d’assegurar que les futures i futurs mestres reben la formació de qualitat necessària per poder desenvolupar aquesta tasca de vital importància per a la lluita contra la violència de gènere.

(1) REAL DECRETO 1393/2007, de 29 de octubre, por el que se establece la ordenación de las enseñanzas universitarias oficiales.

Comments

Hem organitzat per aquest dissabte 13 de desembre un taller formatiu: "La participació de les dones en la construcció de la ciutat"

Tindrà lloc en l'aula del Jardí Botànic Marimurtra de 17 a 20h.

Podrem fer una visió amb les ulleres de gènere, de com és d'important aportar la nostra visió en la construcció de la ciutat.

Farem una pausa cafè.

Esteu totes i tots convidats a assistir, cal que confirmeu assistència: plataformadonesblanes@gmail.com

Comments

MANIFEST 25 DE NOVEMBRE DE 2008

DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA CAP A LA DONA

La violència contra les dones és la violació dels drets humans més freqüent, secreta i camuflada. Aquesta violència s’exerceix en temps de guerra i de pau. Les dones patim molts tipus de violència: la física, la psicològica, en forma d'assetjament o agressió sexual, desigualtat laboral, privació econòmica, la prostitució. L'assassinat és la punta de l'iceberg d'aquesta lacra social.

La forma més habitual d'exercir violència contra les dones és la psicològica, és la forma de violència més difícil de detectar, i en la majoria dels casos les dones no són conscients de patir-la.

Amnistia Internacional assenyala que al món, una de cada tres dones pateix abusos al llarg de la seva vida i que el 70% de les dones assassinades ho són a mans de les seves parelles o ex parelles.  

En els conflictes bèl·lics les dones són violades i també obligades a exercir la prostitució entre les tropes dels dos bàndols.

Denunciem els feminicidis de Guatemala i Mèxic, dones sexualment agredides i/o assassinades amb impunitat pels seus agressors. Denunciem les lapidacions que pateixen les dones a mig centenar de països entre els quals es troben Iran i Somàlia. I les agressions de les dones a l'Irak, a l'Afganistan, i als països de l'Àfrica on hi han conflictes bèl·lics, així com el tràfic de dones i nenes per a l’explotació sexual.

A Espanya, l'aprovació de la Llei Integral al 2004, no ha suposat la solució al conflicte. S'han endurit les penes i ha generat consciència social contra la violència masclista, però no ha esdevingut dissuasiva pels maltractadors.

A Catalunya, al mes d'abril d'enguany es va aprovar la Llei del Dret de les Dones per a l'eradicació de la Violència Masclista.

Ha estat una llei amb un procés participatiu exemplar des de tots els àmbits, principalment des de les entitats de dones, i aquesta, millora la Ley Integral Espanyola.

Però cal que aquesta llei, que dóna competències a les administracions locals, sigui dotada de pressupost suficient per poder desplegar-la.

Actualment les dones moltes vegades queden amb càrregues econòmiques, produïdes per l’ex-parella. En el cas que es doni un procés d’embargament, inclús de la pròpia vivenda, aquest es farà efectiu en un plaç relativament breu.

Per contra si ell deixa de pagar les pensions, incloses les dels aliments del propis fills, encara que es facin les corresponents reclamacions no s’obtindrà resultat fins un període bastant llarg i per tan la dona patirà molta precarietat econòmica.

Les entitats de dones reclamem des de fa temps la formació de les persones professionals que intervenen ja sigui en el àmbit de la justícia (advocats i jutges), dels cossos de seguretat (mossos i policies), del cos mèdic, del professorat i la resta de professionals que fan atenció directa a aquestes dones. Però no sol la formació teòrica, sinó també que siguin persones amb sensibilitat a fi que puguin entendre el patiment i la situació psicològica en que es troben.

Blanes no és una ciutat exempta d'aquesta lacra social. Tot i que any rere any es fan esforços per ajudar a eradicar la violència contra les dones, cal dotar a Blanes del Servei d'Informació i Atenció a la Dona i poder completar el servei de suport psicològic amb el servei de suport jurídic. Però també per començar a treballar transversalment les desigualtats.

La Plataforma de Dones de Blanes volem sensibilitzar a la ciutadania

· Desvetllant les creences i els estereotips culturals que sustenten la violència vers les dones i que es transmeten de generació en generació.

· Posant de manifest la necessitat de mesures de prevenció educatives i socialitzadores que l'aturin.

· Mostrant la nostra posició ferma a favor de les víctimes i les persones i col·lectius que les recolzen.

· Potenciant la denúncia dels casos de maltractaments que són a prop nostre, ajudant a trencar el silenci.

Plataforma de Dones de Blanes

25 de novembre de 2008

Comments

21 novembre, 19,30h Inauguració de l'Exposició Dones de Ciència al vestíbul de la Biblioteca Comarcal de Blanes (romandrà fins el dia 29 de novembre)

22 novembre, 18h l'Estenedor dels desitjos davant de l'Ajuntament de Blanes
21,30h JULIA PARA TODO Teatre Fòrum sobre la relació entre dones i homes de la Cia. Kilalia (Grup de EL GALLINER) al Centre Catòlic de Blanes

25 novembre, 20h CONCENTRACIÓ davant de l'Ajuntament de Blanes

Lectura del manifest

Comments

Teresa Miserachs

Normalment m'agrada més escriure amb to de broma, però hi ha temes que no admeten cap broma, i la violència de gènere és un d'ells. Moltes vegades he manifestat la meva, pot ser equivocada, opinió, sobre l'excessiva informació que d'aquest tema es fa. No vull pas dir que s'hagi de silenciar o amagar, no; però si tenim en compte que la gent té una tendència natural a actuar per mimetisme, aquest excés d'informació, moltes vegades macabra i sensacionalista, fa que molts tarats del cap pensin que si aquell ho ha pogut fer, ell també ho pot fer i així s'entra en una espiral, en un cercle viciós del que és gaire bé impossible sortir-ne. El proper dia 25 d'aquest mes de novembre es celebra el Dia Internacional de la Violència contra les Dones. Els maltractes, la violència, és un problema PER les dones NO DE les dones. Però malgrat que d'aquest tema se'n parla tant hi ha un tipus de violència que moltes vegades passa força desapercebuda. Em refereixo a la violència psicològica. La violència psicològica no deixa senyals visibles, ni morats ni ossos trencats, però sovint costa més de curar i les seqüeles duren més en el temps. Moltes vegades la dona maltractada és fins i tot qüestionada i mirada amb escepticisme. En el cas de les parelles més o menys estables i consolidades, primer hi ha una fase d'atracció i d'enamorament en el que la víctima no reconeix, o no vol reconèixer els senyals, que en canvi no passen inadvertits per persones alienes. Aquest tipus de violència consisteix en insults, acusacions, amenaces, crítiques destructives, crits i desprecis. La violència psicològica destrueix l'autoestima de la dona que la rep i li redueix la confiança personal, al mateix temps que li genera una gran dependència envers la persona maltractadora sense que la primera moltes vegades ni se'n adoni o no en sigui plenament conscient.

La dona que pateix aquest tipus de maltractes, sovint perd la pròpia personalitat, que veu modificada per complaure a l'agressor, i la por i l'angoixa la paralitzen de tal manera que és completament incapaç de prendre cap decisió per ella mateixa, mentre que l'home maltractador, es creix i es creu més home i més fort pel fet d'humiliar i vexar a la dona. El pitjor de tot això és que moltes vegades aquests homes maltractadors donen una imatge completament falsa del seu veritable comportament i no té res a veure la seva imatge social i pública amb la seva conducta a l'intimitat, la qual cosa fa que siguin molt difícils de detectar i que creïn encara més dubtes dels raonables sobre la veracitat de la denúncia de la dona maltractada. I d'homes d'aquests n'hi ha de totes les classes socials i econòmiques. La qual cosa demostra que pot ser no és només una qüestió d'educació, si no que pot ser hi te a veure la genètica, la biologia i les hormones. Dones: no us deixeu enlluernar, si una situació us fa sentir malament, és per que alguna cosa no va bé. I quan una cosa no va be, s'ha de denunciar o si més no, s'ha de tenir el coratge d'acabar amb aquest tipus de relacions. I recordeu que ja se sap: " Moltes vegades, àngels a la plaça i dimonis a casa".

Comments

http://lahuelladigital.blogspot.com/2008/10/arranca-la-blogocampaa-contra-el-porno.html

La pornografía infantil en la Red es una lacra imparable que ensucia nuestras vidas cada día. La presión policial con macro-redadas no es suficiente para detener las malas prácticas de estos individuos, que actúan desde el anonimato que puede brindar la Red golpeando las vidas de cientos de niños, incluso bebés, en busca de un deseo sexual depravado y enfermizo. Por eso entre todos los internautas debemos ponernos manos a la obra y meter el máximo de ruido en el ciberespacio. El objetivo de esta blogocampaña, que arranca hoy, es que el próximo 20 de noviembre –Día Universal del Niño– cientos de blogs escribamos un post en el que aparezca la frase Pornografía infantil NO para sembrar los buscadores de Internet de severas críticas a esta vergüenza humana y social. De esta forma conseguiremos que las ciberbúsquedas de las palabras pornografía+infantil al menos golpeen las conciencias de tanto salido mental. En el post podéis colar términos de búsqueda empleados por los pederastas y pedófilos como “angels”, “lolitas” o “preteens” para llegar adonde queremos llegar.  

¡PÁSALO!
Si quieres participar coloca este cartel en tu blog (versión española y portuguesa), difúndelo entre tus conocidos y escribe EL 20 DE NOVIEMBRE un post necesario para desinfectar todo lo posible la Red de todos:

Comments

Lamentamos que la interrupción voluntaria del embarazo (IVE) continúe estando tipificada como un delito en el código penal vigente -si éste no cuenta con un dictamen favorable previo de un especialista en psiquiatría-, lo que refleja que la legislación actual no nos reconoce ni garantiza a las mujeres, el derecho a decidir sobre nuestro propio cuerpo, ni nuestra salud sexual y reproductiva.

Somos concientes de que un sector de la Iglesia Católica continúa difundiendo un mensaje de desprecio a la sexualidad, cuestionando el valor espiritual de la experiencia sexual. Disentimos de esa moral sexual difundida por la jerarquía. Consideramos la sexualidad un don de Dios para la comunicación entre personas, cuyo fin es expresar el amor. Compartimos con el doctor en teología, Anthony T Padovano, que la sexualidad no es sólo un medio de transmitir la vida, es fuente de vida en sí misma. El amor sexual tiene sentido propio, como fin en sí mismo, sin tener que referirlo a la procreación.

El desprecio por la sexualidad ha llevado a situaciones de extrema injusticia, condenando las relaciones sexuales entre personas del mismo sexo, el uso de anticonceptivos artificiales, el preservativo como prevención del VIH/Sida, las técnicas de reproducción asistida –bancos de esperma y congelación de óvulos- y un largo etc. No se puede consentir que una fracción conservadora de la Iglesia Católica influya en la legislación que afecta a toda la ciudadanía, puesto que no se trata de una ley coercitiva.

Sobre la cuestión del aborto, queremos destacar que éste es un tema de discusión y opinión, en el cual existe disidencia teológica desde el S. XIII con Santo Tomás de Aquino, pasando por Tomás Sánchez –teólogo jesuita español en el S. XVII-, hasta nuestros días. Algun@s teólog@s admiten el aborto como una opción válida en determinadas circunstancias, o lo consideran como la menos mala de las alternativas. Para otr@s, la clave está en reconocer a las mujeres como sujetos morales con capacidad de discernir y tomar las decisiones que manen de su conciencia.

Como católicas, insistimos en la defensa de los derechos de las mujeres de todas las sociedades, creencias y clases sociales, en especial de las más débiles, a quienes se les impide tomar decisiones sobre su propio cuerpo, y su propio proyecto de vida. Nos solidarizamos con mujeres del Tercer Mundo donde se violan impunemente sus derechos humanos y sexuales. Muy especialmente, nos solidarizamos con las nicaragüenses, que actualmente sufren un retroceso histórico al haber sido derogado el derecho al aborto terapéutico, derecho que existía desde 1837.

Como católicas y ciudadanas, reclamamos una nueva ley que facilite todos los recursos necesarios a las mujeres que decidan, desde su LIBERTAD y su CONCIENCIA, interrumpir un embarazo no deseado, así como para apoyar a las que opten por la maternidad (garantizando a quien lo necesite la reproducción asistida, ampliación de los permisos de maternidad/paternidad, servicios públicos de guarderías, etc.).

Apoyamos una nueva ley que verdaderamente "incorpore lo más destacado del panorama internacional", para que sea modélica y sirva de referencia a millones de mujeres que luchan por sus derechos sexuales y reproductivos en este mundo globalizado.

Consideramos urgente una nueva ley que promueva una educación sexual para la vida, que aporte información y conocimiento amplio de la sexualidad en todas sus dimensiones. La ausencia de educación sexual está en la base del aumento de embarazos no deseados, y por consiguiente del aumento de abortos.

Recordamos el mensaje de Jesús de Nazaret que nos invita a mantener la esperanza y la fe, por lo que mantenemos la esperanza y trabajamos en ella para un día lograr el reconocimiento pleno de los derechos humanos de las mujeres.

Católicas por el Derecho a Decidir. Valencia a 13 de octubre de 2008.

Comments

Com és d'important la llengua. En tó d'humor, però força real.

DEMOSTRACIÓN DE QUE LA LENGUA ESPAÑOLA NO ES MACHISTA EN ABSOLUTO:

ZORRO: Espadachín justiciero
ZORRA: Puta

PERRO: El mejor amigo del hombre
PERRA: Puta

AVENTURERO: Osado, valiente, arriesgado, hombre de mundo
AVENTURERA: Puta

AMBICIOSO: Visionario, enérgico, con metas
AMBICIOSA: Puta

CUALQUIER: Cosa o persona indeterminada
CUALQUIERA: Puta

HOMBREZUELO: Hombrecillo, varón mínimo o pequeñito
MUJERZUELA: Puta

HOMBRE PUBLICO: Personaje prominente
MUJER PUBLICA: Puta

GOLFO: Masa de agua marina, parcialmente rodeada de tierra
GOLFA: Puta

LOBO: Mamífero predador rapaz y feroz. Hombre experimentado y agresivo.
LOBA: Puta

LIGERO: Hombre débil y/o sencillo ..
LIGERA: Puta

ADULTERO: Infiel
ADULTERA: Puta

PUTIN: Jefe de Estado ruso
PUTINA: Putilla

Y para terminar de manera definitiva:

HOMBRE QUE VENDE SUS SERVICIOS: Consultor
MUJER QUE VENDE SUS SERVICIOS: Puta.

Comments

No importa el país on hi ha feminicidi, si no el fet de que encara en molts països s'assassinen dones pel fet de ser-ho. I diem feminicidi, quan aquest numero és gran, i els assassinats són cruels.

Del feminicidi que s'ha fet més campanya, del qual hem participat en concentracions i el recordem tant el 8 de març com el 25 de novembre és el de Ciutat Juàrez a Mèxic, però si en aquesta ciutat han mort 500 dones en els últims 10 anys, a Guatemala, un país petit de centreamerica, en moren més 500 cada any, un país d'uns 13 milions d'habitants.

Us convido a que llegiu aquest article, del qual us facilito el link.

http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/las12/13-4312-2008-08-16.html

Comments

I hembra i abogada i escritora i presidenta i jefa, perquè la naturalesa m'ha fet així. I per això he desaparegut del llenguatge que només parla de machos, d'abogados, d'escritores, de presidentes i de jefes. Per aquesta mateixa màgia de l'idioma, resulta que en aquest país només hi ha hombres i jueces i presidentes i jefes i electores i ciudadanos, perquè tots ells han abduït les ciudadanas i les juezas i les presidentas, fent-les desaparèixer del planeta. Segons sembla, nosaltres ens hem de conformar, per a més honra i glòria, no només dels il·lustres membres de les acadèmies i les conferències, sinó sobretot --sobretot--, del llenguatge, que, segons diuen els entesos, que sempre són homes --encara que alguna despistada també els defensi--, se sentiria ofès i humiliat si s'utilitzés el gènere femení en aquelles expressions que només estan adequadament utilitzades quan ho fan en el gènere masculí.

TANTA HA estat la indignació que els ha agafat a periodistes, escriptors, filòlegs, polítics i homes il·lustres de diverses condicions, quan la ministra d'Igualtat Bibiana Aído va anomenar miembras a les seves companyes de fatigues, que per força fa sorgir la sospita que es deuen haver sentit ferits per alguna altra ofensa molt profunda que comporta aquest terme, i la naturalesa de la qual se m'escapa. Cap dels ofesos ha reconegut que el llenguatge és únicament un constructe humà --més aviat masculí-- que respon a les necessitats de comunicació d'una societat, en un temps i un lloc determinats. Que per això mateix, reflecteix fidelment les relacions de classe, de sexe, de cultura, de política, del seu moment, i per tant, ha estat, i continua sent desgraciadament, el reflex d'una societat patriarcal que encara no hem desmuntat del tot. En la qual, com deia Antonio Gramsci, el que és vell es resisteix a morir i el que és nou encara no s'ha imposat.
Aquesta ridícula polèmica que s'ha suscitat a conseqüència d'una sola paraula, que recullen i alimenten, diàriament, periodistes i escriptors, especialment els que s'han distribuït les butaques de la Real Academia Española (RAE), i que s'arroguen el dret de decidir el que es pot dir i el que no es pot dir, també ha servit per conèixer els il.lustres opositors. Però ni les grolleres i insultants expressions d'Arturo Pérez Reverte, que ens indiquen el nivell estilístic i moral de l'escriptor, ni les burles d'Alfonso Guerra, que fan honor al personatge, ni les disquisicions de Javier Marías, que s'erigeix en santó suprem de l'idioma quan els seus textos necessiten una bona correcció d'estil, ens aturaran. No ens aturaran a l'hora d'introduir en les nostres llengües, totes les espanyoles, la visibilitat de les dones.
Potser l'ocasió escollida per la ministra per fer-la servir no va ser la més encertada, tenint en compte tots els condicionaments que reuneix en contra seu: el sexe, el primer; l'edat, la falta d'experiència, la seva primera intervenció a la Cambra, la titularitat d'un ministeri que encara no se sap per a què servirà i en nom del qual, per cert, es fa invisibles les dones, quan precisament ella reivindica el femení de les paraules i se suposa que la principal tasca que ha de desenvolupar és la defensa d'aquestes. Però les reaccions que ha provocat han estat tan desproporcionades com injustes. Qualsevol escriptor sap que en el curs de l'últim segle han desaparegut del nostre llenguatge centenars de paraules i que se n'han incorporat al nostre diccionari desenes de noves, procedents de diversos idiomes, majoritàriament de l'anglès, i molts neologismes que responen a l'ús que el poble els dóna, i al qual no solen importar-li gaire els aprovats o els anatemes dels immortals de la RAE, de la majoria dels quals ningú se'n recorda al cap d'uns anys.
Així, el Diccionario de la Real Academia Española recull termes com overbooking, free-lance o cameraman, davant dels castissos sobreventa, autónomo o cámara. La Unesco, el 1991, va difondre les seves recomanacions sobre una utilització no sexista del llenguatge, que comencen amb el paràgraf següent: "El llenguatge no és una creació arbitrària de la ment humana, sinó un producte social i històric que influeix en la nostra percepció de la realitat. Al transmetre socialment a l'ésser humà les experiències acumulades de generacions anteriors, el llenguatge condiciona el nostre pensament i determina la nostra visió del món". Jo hi afegiria que el llenguatge no és una disposició divina immutable, com ho eren les taules de la llei, sinó que va canviant amb els temps, i que canviarà sens dubte quan les dones ens decidim a utilitzar aquells termes que ens visibilitzen i ens defineixen, habitualment i sense por que els censors arrogants de la RAE ens anatematitzin.

ALESHORES, no solament miembras, juezas, fiscalas, presidentas i jefas seran d'ús comú sinó també, per exemple, feminicidio, quan s'al·ludeix a l'assassinat de dones, que per tant ja no és homicidio, o com sororidad, alternatiu a fraternidad. I, en fi, molts altres més que les dones i els homes introduiran amb normalitat en la seva parla quotidiana, i que obligaran els envanits personatges de la RAE a incloure'ls al seu diccionari. I llavors aquests, i altres, no ens demanaran perdó per tants insults com vam haver d'aguantar quan els vam inventar.

Comments

Comments