Plataforma de Dones de Blanes

Teresa Miserachs

Normalment m'agrada més escriure amb to de broma, però hi ha temes que no admeten cap broma, i la violència de gènere és un d'ells. Moltes vegades he manifestat la meva, pot ser equivocada, opinió, sobre l'excessiva informació que d'aquest tema es fa. No vull pas dir que s'hagi de silenciar o amagar, no; però si tenim en compte que la gent té una tendència natural a actuar per mimetisme, aquest excés d'informació, moltes vegades macabra i sensacionalista, fa que molts tarats del cap pensin que si aquell ho ha pogut fer, ell també ho pot fer i així s'entra en una espiral, en un cercle viciós del que és gaire bé impossible sortir-ne. El proper dia 25 d'aquest mes de novembre es celebra el Dia Internacional de la Violència contra les Dones. Els maltractes, la violència, és un problema PER les dones NO DE les dones. Però malgrat que d'aquest tema se'n parla tant hi ha un tipus de violència que moltes vegades passa força desapercebuda. Em refereixo a la violència psicològica. La violència psicològica no deixa senyals visibles, ni morats ni ossos trencats, però sovint costa més de curar i les seqüeles duren més en el temps. Moltes vegades la dona maltractada és fins i tot qüestionada i mirada amb escepticisme. En el cas de les parelles més o menys estables i consolidades, primer hi ha una fase d'atracció i d'enamorament en el que la víctima no reconeix, o no vol reconèixer els senyals, que en canvi no passen inadvertits per persones alienes. Aquest tipus de violència consisteix en insults, acusacions, amenaces, crítiques destructives, crits i desprecis. La violència psicològica destrueix l'autoestima de la dona que la rep i li redueix la confiança personal, al mateix temps que li genera una gran dependència envers la persona maltractadora sense que la primera moltes vegades ni se'n adoni o no en sigui plenament conscient.

La dona que pateix aquest tipus de maltractes, sovint perd la pròpia personalitat, que veu modificada per complaure a l'agressor, i la por i l'angoixa la paralitzen de tal manera que és completament incapaç de prendre cap decisió per ella mateixa, mentre que l'home maltractador, es creix i es creu més home i més fort pel fet d'humiliar i vexar a la dona. El pitjor de tot això és que moltes vegades aquests homes maltractadors donen una imatge completament falsa del seu veritable comportament i no té res a veure la seva imatge social i pública amb la seva conducta a l'intimitat, la qual cosa fa que siguin molt difícils de detectar i que creïn encara més dubtes dels raonables sobre la veracitat de la denúncia de la dona maltractada. I d'homes d'aquests n'hi ha de totes les classes socials i econòmiques. La qual cosa demostra que pot ser no és només una qüestió d'educació, si no que pot ser hi te a veure la genètica, la biologia i les hormones. Dones: no us deixeu enlluernar, si una situació us fa sentir malament, és per que alguna cosa no va bé. I quan una cosa no va be, s'ha de denunciar o si més no, s'ha de tenir el coratge d'acabar amb aquest tipus de relacions. I recordeu que ja se sap: " Moltes vegades, àngels a la plaça i dimonis a casa".