Plataforma de Dones de Blanes

En el dia a dia de la tasca que volem portar a terme des de la Plataforma de Dones de Blanes en l’atenció a dones que estan patint violència de gènere, ens sorgeixen molts dubtes, pors,... El motiu d’aquest folletó és recollir de forma esquemàtica alguns aspectes que ens poden ajudar a afrontar millor les situacions en les que ens podem trobar.

Definició

“La violència vers les dones és qualsevol acte de violència basat en el gènere que té o pot tenir com a resultat danys i/o patiments físics, sexuals i/o psicològics per a les dones, i que també té en compte les amenaces d’aquest actes, la coacció i la privació arbitrària de la llibertat, tant en la vida pública com en la privada” Definició elaborada per la Conferència de les Dones de les Nacions Unides celebrada a Pequín l’any 1995

Principalment ens trobarem casos de violència en les relacions afectives, aquelles situacions on una dona, pateix abusos de tipus psicològics, físics o sexuals per part d’altres membres de la família i/o del seu entorn. Són els casos més difícils de detectar. Podem distingir-ne diferents tipus: Maltractament físics, psíquics o emocionals, sexuals, per abandó i/o negligència, sent aquests els més usuals, tot i que també podem trobar-ne d’econòmics o ambientals.

Cicles de la violència domèstica

La violència de gènere en l'àmbit domèstic, no és una situació de violència permanent en el temps, sinó que es manifesta en forma de cicles, que alternen períodes violents amb períodes de calma, i que van augmentant de forma progressiva en freqüència i intensitat.

Cada cicle de violència domèstica està format per tres fases, fase de tensió, fase d’agressió i fase d’arrepentiment, que es manifesten de manera consecutiva i es van repetint al llarg del temps.

a) Fase de tensió. Aquesta fase es caracteritza per una escalada gradual de tensió que es manifesta en forma de maltractaments psicològics, amb insults, amenaces, desvaloritzacions, i que va augmentant en fricció fins a manifestar-se per mitjà d’agressions físiques. L’home maltractador expressa insatisfacció i hostilitat però no d’una manera extrema, i la dona intenta calmar la situació no realitzant allò que creu que pot molestar al marit, fet que fomenta la creença falsa sobre el seu suposat control de la situació.

Els actes de violència, però, s’aniran repetint sense que la dona pugui entendre el patró de conducta hostil que els produeix.

b) S’ha iniciat llavors la fase d’agressió. Dins aquesta fase la dona pot patir tot tipus de maltractament: físics, psicològics, sexuals…, que repercutiran negativament en la seva salut integral i deixaran a la dona en una situació de greu vulnerabilitat. Aquesta fase finalitza quan s’aturen les agressions per part de l’home, obtenint a la vegada, una reducció de la tensió viscuda anteriorment, fet que provocarà el considerar les agressions com una descàrrega de tensió necessària.

És en aquesta fase on generalment la dona decideix denunciar els maltractaments.

c) La fase d’arrepentiment o reconciliació, anomenada també fase de lluna de mel, és una etapa on l’home agressor demana perdó a la víctima, s’excusa i s’arrepenteix dels seus actes (tot i que, generalment, treient-se la responsabilitat d'aquests i culpabilitzant a la dona), intentant recompensar a la dona amb regals i promeses de canvi.

Aquesta situació de calma produeix el reforç positiu a la dona per assegurar el manteniment de la relació, i per potenciar la creença en la possibilitat de canvi de l’home, mitjançant la seva ajuda.

Aquest cicle s’anirà repetint al llarg de la relació de parella, en freqüència i intensitat, augmentant la fase de tensió i disminuint la fase de reconciliació. Fet que permetrà a la dona reconèixer l’home com a agressor, prenent consciència del perill de la situació i del seu problema. És en aquest moment on les dones decideixen demanar ajuda.

Orientacions que poden ajudar a la dona

• El millor que ha pogut fer la dona és demanar ajuda. Fer-li saber.

• Hem d’avaluar el risc en el que es troba i ajudar-la a prevenir els atacs:

- la millor prevenció és no ser-hi.

- evitar implicar els fills/es en l’intent de controlar els atacs: l’abús només pot controlar-lo qui l’exerceix.

- per evitar els atacs, pot marxa encara que sigui temporalment.

- recollir documentació bàsica (DNI, llibre de família, llibreta o targetes del banc, claus, diners, telèfons d’ajuda,)

- recollir per escrit les dades dels atacs (dies, hores,...), guardar informes mèdics i denúncies si se’n tenen de situacions anteriors.

- no prendre tranquil·lizants, alcohol o drogues: disminueixen les defenses i dificulten la identificació dels moments d’alarma.

• Després de l’agressió o l’abús:

- atenció a les ferides externes i a les internes (cops al cap,...)

- ser clara i directa, no amagar la causa als serveis sanitaris

- identificar el dany psicològic i/o emocional

- demanar un informe de lesions

- evitar venjances familiars

- identificar la fase del perdó o reconciliació

• Planificar la sortida:

- en un moment en que estigui tranquil·la

- tenir documents bàsics o fotocòpies

- tenir adreces i telèfons importants

- fer inventari dels béns (propietats, objectes de valor, ...)

- obrir un compte bancari que ell no conegui i anar fent estalvi

- anar buscant feina si no en té o demanar permís a la feina i avisar del que passa.

- decidir el millor lloc per marxar, en funció del perill, dels objectius de la marxa, dels recursos disponibles, etc.

• Decidir separar-se:

- no renunciar a res. No cedir a les amenaces. Renunciar o cedir no servirà per evitar el perill

- demanar assessorament legal especialitzat

- parlar amb els fills/es amb claredat, fer-los entendre el que passa posant l’èmfasi en el que ella vol i sent, més que no pas en el pare

- evitar parlar malament del pare.

- la separació física i legal és un pas molt important per a la recuperació.

• Després de la separació

- la separació física i legal no ho resoldrà tot immediatament

- avaluar el perill. Demanar legalment mesures de protecció

- evitar el risc: canviar el pany de la porta i el n. de telèfon (tenir telèfon si no en té) o tenir telèfon mòbil que ell no conegui.

- parlar amb els fill/es de les mesures de precaució: no obrir la porta, no donar el nº de telèfon al pare,...

- evitar trobar-se amb ell (sols o en un lloc públic). És molt perillós.

- si el troba al carrer o la truca: no discutir, marxar, penjar el telèfon, i si pot, enregistrar les trucades (no esborrar els missatges o trucades)

- mantenir les mesures de precaució tot i que sembli que ell ha canviat, després de la separació pot utilitzar estratègies diferents per “seduir-la”

- prevenir els abusos als fills/es en les visites del pare i denunciar-ho

- demanar ajut per a la recuperació.

DECÀLEG

• No estàs sola, el que et passa a tu ha passat a altres dones.

• Si tens dubtes sobre si ets maltractada, el més probable és que ho siguis.

• Aquesta situació no és per culpa teva.

• Ell no canviarà per molt fort que sigui el teu amor i per moltes promeses que et faci.

• Tancar els ulls no farà que el problema desaparegui.

• No has d’aguantar una situació de violència per l’opinió dels teus familiars, pel que diran o pel futur dels teus fills/es (que també pateixen aquesta situació).

• Hi ha maneres de deixar-lo, encara que de moment no hi vegis sortida.

• Ets més forta i més valenta del que creus.

• Si t’estimes a tu mateixa és més probable que t’estimin i et respectin.

• Les associacions de dones estem per ajudar-te.

La Tafanera | del.icio.us