Plataforma de Dones de Blanes

(Article publicat a EL PERIODICO)

1. • Si treballem colze a colze, unint control i pedagogia, podrem
acabar amb aquesta pràctica

ROSA Negre
Sergenta del cos dels Mossos d'Esquadra. Cap de l'Oficina de Relacions
amb la Comunitat de la Regió Policial de Girona.
*Els casos de nenes que acaben de patir una mutilació genital continuen
succeint-se malgrat la lluita empresa per nombrosos col.lectius i organismes oficials amb la finalitat d'acabar amb aquests ritus. A Catalunya, on la pena de presó és d'entre 6 i 12 anys, el Departament d'Interior ha establert nombroses actuacions per prevenir i combatre aquest problema.*

Els moviments migratoris desplacen persones que arriben als territoris d'acollida amb un capital propi en forma de llengua, cultura, religió, tradicions... Aquest capital troba nous espais on desenvolupar-se i creix amb la incorporació de nous elements culturals propis del país que acull.
En aquest marc, algunes tradicions que en altres llocs són permeses i defensades aquí són condemnades socialment i legalment. És el cas de la mutilació genital femenina, una tradició de què participen, entre altres, algunes ètnies africanes i que, en cap cas, pot continuar perquè vulnera els drets més elementals de la persona. A Espanya està prohibida sota penes de presó de 6 a 12 anys i, si les víctimes són residents espanyoles, el lloc on es porti a terme serà indiferent ja que la jurisdicció espanyola és competent encara que el delicte es produeixi fora de l'Estat.
La mutilació és una de les violències que reconeix el Programa de Seguretat contra la violència masclista del Departament d'Interior. N'és un dels punts d'interès per ser, com la resta de les violències a les dones, la conseqüència última de la discriminació i la desigualtat entre homes i dones. Els objectius del programa són identificar les millors pràctiques, el disseny d'un pla d'actuació estratègica, i definir un sistema unificat d'atenció i protecció que en el cas que ens ocupa atendrà la detecció i abordatge de situacions de risc i la derivació de les víctimes als actors pertinents en cas de consumació.
Atenent l'abordatge integral del fenomen de la violència masclista i en el marc de les polítiques públiques de seguretat de Catalunya la intervenció policial no es pot limitar a la simple detecció de casos de consumació i l'esforç se centrarà en l'àmbit preventiu, abordant transversalment casos de risc i participant en la tasca de sensibilització i informació.
L'arribada d'ètnies que defensen i practiquen la mutilació ens brinda l'oportunitat de treballar des d'aquí contra aquesta tradició. La pedagogia que obre portes a la reflexió i al debat, que trenca amb els tabús, farà que aquells que encara la recolzen l'abandonin per propi convenciment i no només per imposició legal. L'objectiu és que cap més nena sigui mutilada a Catalunya i que una tradició que ha trobat el camí per continuar endavant al llarg dels segles s'aturi arreu i per sempre.
Els elements positius que ens apropen a la fi són: 1) Un marc legal clar i explícit davant la pràctica. 2) Uns protocols pioners a Europa, com l'aprovat per la Generalitat de Catalunya i l'aprovat per la comissió de violència domèstica de les comarques gironines que són vigents des de l'any 2002 i que han identificat els agents que han de fer prevenció i orienten en el tractament dels casos de risc. 3) Un treball en xarxa real, com ara el que ha estat desenvolupat, en alguns municipis gironins, per professionals sensibilitzats i formats a partir de l'experiència que els dóna el treball de camp i que ha servit de model de referència a altres punts del territori. 4) I, el més important, el camí que ha fet la pròpia comunitat africana, que fent un gran esforç, ha revisat uns valors ancestrals i avui s'erigeix en motor del seu propi canvi.
Les passes endavant hi són però encara en massa ocasions els fòrums de
debat, les presentacions de llibres, les conferències... que tracten aquest tipus de violència són, bàsicament, espais de denúncia on es demanen actuacions immediates, contundència en els abordatges i efectivitat per protegir una vegada per totes les nenes. Es fa difícil escoltar experiències que vagin més enllà del treball individual d'un professional o d'un grup de treball compromès, sovint manquen eines per conèixer l'abast i l'evolució de la situació als territoris de risc, falten abordatges transversals contundents, i, en definitiva, manca el pas sòlid i ferm que ha de posar el punt final a les mutilacions. Les víctimes nascudes a Europa són la prova que confirma que no ho hem fet bé. Avui tenim les eines i cal actuar amb fermesa per tal que les nenes que es troben en risc es puguin protegir i no acabin sent víctimes d'un sistema que ja no es pot permetre més fissures. Només cal que anem tots a una i el final és a tocar dels dits.
"En un racó de mi segueixo asseguda sota el mango a la casa dels meus avis. Allà era feliç i estava físicament intacta. Disposada a convertir-me en adolescent, en dona, disposada a estimar, forçosament havia de sentir aquest desig... M'ho van impedir". *Khady Koita* (del llibre /Mutilada/).

La Tafanera | Remoume | del.icio.us