SAP, ¿síndrome d’alienació periodística?
pdblanes 12-07-2007 GTM 1 @ 14:23Tinc damunt la taula una pila de notícies a propòsit de la jutgessa de Manresa que ha retirat la custòdia d’una nena a la mare perquè –presumptament—li inculca odi cap al pare. Segons la jutgessa, la nena pateix la SAP, síndrome d’alienació parental. Una amiga psicòloga, avaluadora d’abusos sexuals i no feminista declarada, em diu que ens esperen anys de sentències de divorci injustes, basades en la SAP. M’adverteix: “es posarà de moda!” Segons ella, el tret de sortida l’ha donat aquesta jutgessa. Segons ho veig jo, ho popularitzen els medis de comunicació, amplificant el procés i usant titulars sensacionalistes que qualifiquen la sentència de “pionera”.Pionera, lamentablement, ho és, perquè per primera vegada una decisió judicial es parapeta darrere d’un suposat trastorn no reconegut per l’Organització Mundial de la Salut. La SAP va ser enunciada el 1985 per Gardner, un psiquiatre dels Estats Units. Segons Gardner quan una criatura té tírria a un progenitor, l’odi ha estat alimentat per l’altre progenitor; en el 90% de casos, la mare. Quan es dóna aquesta situació, ell commina a considerar falses les acusacions de maltractaments i abusos sexuals, que no poden ser altra cosa que invencions del progenitor malèvol. I si són certs, ¿què? Res, perquè Gardner creu que les relacions sexuals amb menors són normals, que a les mares se’ls ha de fer entendre que la majoria de pares del món ho fan i que les criatures abusades només pateixen si queden insatisfets sexualment. Naturalment, no cal que digui que considero execrable fer servir les criatures com a boomerang per trencar-li l’ànima al contrari i que, per tant, estic a favor de perseguir tots aquells casos en què es predisposi la canalla contra el pare o la mare (progenitors perversos manipuladors n’hi ha de tots dos sexes). I no cal inventar-se teories per actuar en conseqüència. Els medis de comunicació farien bé a reconsiderar la seva funció d’altaveu de síndromes inexistents que complicaran la vida a qualsevol dona maltractada o a qualsevol criatura víctima d’abusos sexuals. A no ser, esclar, que els periodistes hi tinguin algun interès.
La Tafanera
Remoume
del.icio.us
La Plataforma de Dones de Blanes decideix constituir-se el juny de 2004 desprès de dos anys d’actes de sensibilització relacionats amb la dona i la violència de gènere, unint a persones i particulars, professionals i entitats sense ànim de lucre amb un objectiu comú, dinamitzar el municipi per produir canvis socials, per petits que aquests siguin, en relació al paper de la dona i la seva vulnerabilitat que pateix per la societat patriarcal en la qual vivim.
En el sí de la Plataforma hem creat la Comissió del Protocol d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere. Aquesta comissió està elaborant el Circuit d’Atenció Local en col·laboració amb els diferents serveis i professionals que hi estan implicats.
Activitats:
Conferències, xerrades, acompanyaments (jutjat, comissaria, ...), suport psicològic, taller d’autoestima, activitats de sensibilització.
25 de novembre Dia Internacional contra la violència cap a les dones
Concentració davant de l’Ajuntament de Blanes a les 20h.
8 de març Dia Internacional de les Dones
Video-Forum
Actualment disposem d’un telèfon d’urgències 24h 620.44.10.44 per atendre a qualsevol dona de Blanes que estigui en situació d’emergència.
Ens reunim periòdicament el 2n dilluns de cada mes.
Per posar-se en contacte amb nosaltres.
Tel. 650 05 05 30
plataformadb@blanes.net
Crec importantissim fer difusió de que la SAP no es una malaltia, que no existeix, que no està reconegut i que, sobretot, és un poderos instrument en mans dels violents. Aquells fills de dones que han patit maltractaments o assetjaments per part de les seves exparelles (especialment en el moment de separar-se, quan elles han pres la decisió i ells es veuen abandonats i amb l'ego de mascle ferit) que tenen por dels seus pares, els pares violents fan servir l'acusació de SAP en contra de la mare, que no deixa de ser la víctima. Es important conscienciar als nostres polítics que de vegades, amb la millor de les intencions i considerant que la seva nova política serà "progresista", enceten vies d'investigació, grups de treball i linies polítiques per a paliar els pretesos efectes del SAP i separar els fills de les mares. S'equivoquen. La política veritablement progressista es no donar credibilitat a una síndrome no reconeguda i no donar una arma més als violents.
Sra Gemma: Su escrito está lleno de medias verdades y medias mentiras. Cualquiera que sea su opinión sobre el Doctor Gardner, la realidad es que algunos padres custodios (95% de ellos son mujeres) manipulan a sus hijos en contra del padre no custodio. Lo podemos llamar SAP o SAPO o GRANOTA, como usted quiera, pero existe.