FELIÇ 8 DE MARÇ
Març
2009
Contra els atacs de l'exèrcit israelià i l'ocupació militarista a Gaza.
Ens trobarem a l'Estudiantil a la plaça Universitat. Portarem una pancarta i mocadors palestins, totes les que els tingueu!!!
Davant la insensatesa de la violència dels exèrcits, les dones continuem posant per damunt de les armes, les paraules i el diàleg. La vida, per damunt de tot, en mig de la lògica patriarcal guerrera i militarista
... El que està passant a Gaza aquests dies no és sinó la continuació d'aquesta lògica militarista de consolidació i manteniment del poder dels uns sobre els altres. Dels més forts sobre les més i els més vulnerables. La lògica guerrera que té com objectiu perpetuar aquest poder, mitjançant els arguments que siguin.Per tal de conseguir-lo fant ostentació de la força militar i de la violència que aquesta comporta. Nosaltres ens oposem a aquesta lògica i la denunciem.
Us adjunto un enllaç. Una preciositat.
BON ANY! esperant que el terrorisme que ens amenaça, cada vegada sigui menor. I la justícia sigui molt més agil i justa.
La llei contra la violència de gènere estableix la seva inclusió en la formació del professorat, com a requisit imprescindible per a la seva eradicació. Les universitats estan incomplint la llei. Exigim la seva inclusió en els nous plans de formació universitària de formació de les i els professionals de l’educació.
L’any 2004 s’aprovava la Ley orgánica 1/2004 de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la violencia de género. L’article 7 de dita llei en el qual es fa referència a la formació inicial y permanent del professorat diu:
Artículo 7.Formación inicial y permanente del profesorado.
Las Administraciones educativas adoptarán las medidas necesarias para que en los planes de formación inicial y permanente del profesorado se incluya una formación específica en materia de igualdad, con el fin de asegurar que adquieren los conocimientos y las técnicas necesarias que les habiliten para:
a. La educación en el respeto de los derechos y libertades fundamentales y de la igualdad entre hombres y mujeres y en el ejercicio de la tolerancia y de la libertad dentro de los principios democráticos de convivencia.
b. La educación en la prevención de conflictos y en la resolución pacífica de los mismos, en todos los ámbitos de la vida personal, familiar y social.
c. La detección precoz de la violencia en el ámbito familiar, especialmente sobre la mujer y los hijos e hijas.
d. El fomento de actitudes encaminadas al ejercicio de iguales derechos y obligaciones por parte de mujeres y hombres, tanto en el ámbito público como privado, y la corresponsabilidad entre los mismos en el ámbito doméstico.
Des de la Plataforma unitària contra la violència de gènere varem aplaudir en el seu moment aquesta proposta, doncs compleix un dels requisits bàsics que es valoren per a l’eradicació de la violència de gènere: la prevenció, formant als i les professionals de l’educació per a que puguin desenvolupar accions directes en els centres educatius. El punt 5 del nostre manifest exigeix l’educació i socialització preventiva de la violència de gènere. Partint del caràcter social en el que es basa la violència de gènere, proposem treballar per a la seva eliminació des de la base de l’educació i socialització preventiva, desmitificant els models amorosos desiguals i d’atractiu que segueixen pautes de masculinitat hegemònica, amb l’objectiu d’evitar qualsevol tipus de violència en les diferents relacions, tant en les relacions estables com en les relacions esporàdiques. (font: manifest contra les violències de gènere)
Els plans d’estudis de les diplomatures universitàries de formació del professorat implementats fins el moment no han proporcionat aquesta formació a les futures professores i professors. Actualment, les nostres universitats estan immerses en un procés de canvi a diferents nivells entre els que es troba la ordenació i verificació dels ensenyaments universitaris oficials (1). S’estan elaborant els nous plans d’estudis, però una recerca (2) està corroborant que aquest plans d’estudis, en general, i, concretament, els de formació inicial i permanent del professorat no contemplen la formació específica en matèria d’igualtat que exigeix la llei.
Per això, les i els sotasignats, com a persones, entitats o institucions implicades en la lluita contra la violència de gènere i / o l’excel·lència de les nostres universitats, denunciem l’incompliment de l’article 7 de la Llei orgànica 1/2004 de 28 de desembre, de Medidas de Protección Integral contra la violencia de género, per part de les universitats de les diferents comunitats autònomes de l’Estat.
Exigim: la inclusió d’aquesta formació en els plans d’estudis, així com que l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació, organisme encarregat de l’avaluació de les propostes, asseguri la inclusió d’aquesta formació, no aprovant aquells que incompleixin aquest requeriment que estableix la Llei orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la violència de gènere.
Les i els futurs professionals de l’educació tenen una gran responsabilitat respecte a la prevenció, detecció i atenció dels casos de violència de gènere en els centres educatius. Per tant, les nostres universitats han d’assegurar que les futures i futurs mestres reben la formació de qualitat necessària per poder desenvolupar aquesta tasca de vital importància per a la lluita contra la violència de gènere.
(1) REAL DECRETO 1393/2007, de 29 de octubre, por el que se establece la ordenación de las enseñanzas universitarias oficiales.
(2) Incidencia de la Ley Integral contra la Violencia de Género en la formación inicial del profesorado. Instituto de la Mujer. Plan Nacional I+D (2007-2010). Investigadora principal Lídia Puigvert (Universidad de Barcelona)
Amnistía Internacional. (2008). Las universidades españolas, a la cola de Europa en formación obligatoria en derechos humanos.

Hem organitzat per aquest dissabte 13 de desembre un taller formatiu: "La participació de les dones en la construcció de la ciutat"
Tindrà lloc en l'aula del Jardí Botànic Marimurtra de 17 a 20h.
Podrem fer una visió amb les ulleres de gènere, de com és d'important aportar la nostra visió en la construcció de la ciutat.
Farem una pausa cafè.
Esteu totes i tots convidats a assistir, cal que confirmeu assistència: plataformadonesblanes@gmail.com
MANIFEST 25 DE NOVEMBRE DE 2008
La violència contra les dones és la violació dels drets humans més freqüent, secreta i camuflada. Aquesta violència s’exerceix en temps de guerra i de pau. Les dones patim molts tipus de violència: la física, la psicològica, en forma d'assetjament o agressió sexual, desigualtat laboral, privació econòmica, la prostitució. L'assassinat és la punta de l'iceberg d'aquesta lacra social.
La forma més habitual d'exercir violència contra les dones és la psicològica, és la forma de violència més difícil de detectar, i en la majoria dels casos les dones no són conscients de patir-la.
Amnistia Internacional assenyala que al món, una de cada tres dones pateix abusos al llarg de la seva vida i que el 70% de les dones assassinades ho són a mans de les seves parelles o ex parelles.
En els conflictes bèl·lics les dones són violades i també obligades a exercir la prostitució entre les tropes dels dos bàndols.
Denunciem els feminicidis de Guatemala i Mèxic, dones sexualment agredides i/o assassinades amb impunitat pels seus agressors. Denunciem les lapidacions que pateixen les dones a mig centenar de països entre els quals es troben Iran i Somàlia. I les agressions de les dones a l'Irak, a l'Afganistan, i als països de l'Àfrica on hi han conflictes bèl·lics, així com el tràfic de dones i nenes per a l’explotació sexual.
A Espanya, l'aprovació de la Llei Integral al 2004, no ha suposat la solució al conflicte. S'han endurit les penes i ha generat consciència social contra la violència masclista, però no ha esdevingut dissuasiva pels maltractadors.
A Catalunya, al mes d'abril d'enguany es va aprovar la Llei del Dret de les Dones per a l'eradicació de la Violència Masclista.
Ha estat una llei amb un procés participatiu exemplar des de tots els àmbits, principalment des de les entitats de dones, i aquesta, millora la Ley Integral Espanyola.
Però cal que aquesta llei, que dóna competències a les administracions locals, sigui dotada de pressupost suficient per poder desplegar-la.
Actualment les dones moltes vegades queden amb càrregues econòmiques, produïdes per l’ex-parella. En el cas que es doni un procés d’embargament, inclús de la pròpia vivenda, aquest es farà efectiu en un plaç relativament breu.
Per contra si ell deixa de pagar les pensions, incloses les dels aliments del propis fills, encara que es facin les corresponents reclamacions no s’obtindrà resultat fins un període bastant llarg i per tan la dona patirà molta precarietat econòmica.
Les entitats de dones reclamem des de fa temps la formació de les persones professionals que intervenen ja sigui en el àmbit de la justícia (advocats i jutges), dels cossos de seguretat (mossos i policies), del cos mèdic, del professorat i la resta de professionals que fan atenció directa a aquestes dones. Però no sol la formació teòrica, sinó també que siguin persones amb sensibilitat a fi que puguin entendre el patiment i la situació psicològica en que es troben.
Blanes no és una ciutat exempta d'aquesta lacra social. Tot i que any rere any es fan esforços per ajudar a eradicar la violència contra les dones, cal dotar a Blanes del Servei d'Informació i Atenció a la Dona i poder completar el servei de suport psicològic amb el servei de suport jurídic. Però també per començar a treballar transversalment les desigualtats.
La Plataforma de Dones de Blanes volem sensibilitzar a la ciutadania
· Desvetllant les creences i els estereotips culturals que sustenten la violència vers les dones i que es transmeten de generació en generació.
· Posant de manifest la necessitat de mesures de prevenció educatives i socialitzadores que l'aturin.
· Mostrant la nostra posició ferma a favor de les víctimes i les persones i col·lectius que les recolzen.
· Potenciant la denúncia dels casos de maltractaments que són a prop nostre, ajudant a trencar el silenci.
Plataforma de Dones de Blanes
25 de novembre de 2008
21 novembre, 19,30h Inauguració de l'Exposició Dones de Ciència al vestíbul de la Biblioteca Comarcal de Blanes (romandrà fins el dia 29 de novembre)
22 novembre, 18h l'Estenedor dels desitjos davant de l'Ajuntament de Blanes
21,30h JULIA PARA TODO Teatre Fòrum sobre la relació entre dones i homes de la Cia. Kilalia (Grup de EL GALLINER) al Centre Catòlic de Blanes
25 novembre, 20h CONCENTRACIÓ davant de l'Ajuntament de Blanes
Lectura del manifest
|
Teresa Miserachs Normalment m'agrada més escriure amb to de broma, però hi ha temes que no admeten cap broma, i la violència de gènere és un d'ells. Moltes vegades he manifestat la meva, pot ser equivocada, opinió, sobre l'excessiva informació que d'aquest tema es fa. No vull pas dir que s'hagi de silenciar o amagar, no; però si tenim en compte que la gent té una tendència natural a actuar per mimetisme, aquest excés d'informació, moltes vegades macabra i sensacionalista, fa que molts tarats del cap pensin que si aquell ho ha pogut fer, ell també ho pot fer i així s'entra en una espiral, en un cercle viciós del que és gaire bé impossible sortir-ne. El proper dia 25 d'aquest mes de novembre es celebra el Dia Internacional de la Violència contra les Dones. Els maltractes, la violència, és un problema PER les dones NO DE les dones. Però malgrat que d'aquest tema se'n parla tant hi ha un tipus de violència que moltes vegades passa força desapercebuda. Em refereixo a la violència psicològica. La violència psicològica no deixa senyals visibles, ni morats ni ossos trencats, però sovint costa més de curar i les seqüeles duren més en el temps. Moltes vegades la dona maltractada és fins i tot qüestionada i mirada amb escepticisme. En el cas de les parelles més o menys estables i consolidades, primer hi ha una fase d'atracció i d'enamorament en el que la víctima no reconeix, o no vol reconèixer els senyals, que en canvi no passen inadvertits per persones alienes. Aquest tipus de violència consisteix en insults, acusacions, amenaces, crítiques destructives, crits i desprecis. La violència psicològica destrueix l'autoestima de la dona que la rep i li redueix la confiança personal, al mateix temps que li genera una gran dependència envers la persona maltractadora sense que la primera moltes vegades ni se'n adoni o no en sigui plenament conscient. La dona que pateix aquest tipus de maltractes, sovint perd la pròpia personalitat, que veu modificada per complaure a l'agressor, i la por i l'angoixa la paralitzen de tal manera que és completament incapaç de prendre cap decisió per ella mateixa, mentre que l'home maltractador, es creix i es creu més home i més fort pel fet d'humiliar i vexar a la dona. El pitjor de tot això és que moltes vegades aquests homes maltractadors donen una imatge completament falsa del seu veritable comportament i no té res a veure la seva imatge social i pública amb la seva conducta a l'intimitat, la qual cosa fa que siguin molt difícils de detectar i que creïn encara més dubtes dels raonables sobre la veracitat de la denúncia de la dona maltractada. I d'homes d'aquests n'hi ha de totes les classes socials i econòmiques. La qual cosa demostra que pot ser no és només una qüestió d'educació, si no que pot ser hi te a veure la genètica, la biologia i les hormones. Dones: no us deixeu enlluernar, si una situació us fa sentir malament, és per que alguna cosa no va bé. I quan una cosa no va be, s'ha de denunciar o si més no, s'ha de tenir el coratge d'acabar amb aquest tipus de relacions. I recordeu que ja se sap: " Moltes vegades, àngels a la plaça i dimonis a casa". |

http://lahuelladigital.blogspot.com/2008/10/arranca-la-blogocampaa-contra-el-porno.html
La pornografía infantil en la Red es una lacra imparable que ensucia nuestras vidas cada día. La presión policial con macro-redadas no es suficiente para detener las malas prácticas de estos individuos, que actúan desde el anonimato que puede brindar la Red golpeando las vidas de cientos de niños, incluso bebés, en busca de un deseo sexual depravado y enfermizo. Por eso entre todos los internautas debemos ponernos manos a la obra y meter el máximo de ruido en el ciberespacio. El objetivo de esta blogocampaña, que arranca hoy, es que el próximo 20 de noviembre –Día Universal del Niño– cientos de blogs escribamos un post en el que aparezca la frase Pornografía infantil NO para sembrar los buscadores de Internet de severas críticas a esta vergüenza humana y social. De esta forma conseguiremos que las ciberbúsquedas de las palabras pornografía+infantil al menos golpeen las conciencias de tanto salido mental. En el post podéis colar términos de búsqueda empleados por los pederastas y pedófilos como “angels”, “lolitas” o “preteens” para llegar adonde queremos llegar.
¡PÁSALO!
Si quieres participar coloca este cartel en tu blog (versión española y portuguesa), difúndelo entre tus conocidos y escribe EL 20 DE NOVIEMBRE un post necesario para desinfectar todo lo posible la Red de todos: