Administra el teu Bloc

Crea el teu Bloc Ara! Fàcil i Gratis


Categoria: Article

Baby Halder - una dona indú

pdblanes 02/06/2009 @ 23:32

http://www.youtube.com/watch?v=DH0mo1ZeH0E

Un cuento corto

pdblanes 11/05/2009 @ 00:01

noia

El cuento más corto y más bonito que has leído en tu vida

Había una vez un muchacho que le preguntó a una chica si se quería casar con él.

La muchacha dijo 'NO'.

Y la muchacha vivió feliz para siempre...................
Sin lavar,
sin cocinar,

sin planchar para nadie,
saliendo con sus amigas,
tirándose al que le daba la gana,
gastando su dinero en si misma
y sin trabajar para ninguno.

FIN

...El problema es que de chiquitas, NO nos contaban estos cuentos...
Y... ¡NOS JODIERON CON EL CUENTO DEL MALDITO PRINCIPE AZUL!.........

MANIFEST 25 DE NOVEMBRE DE 2008

pdblanes 25/11/2008 @ 19:06

MANIFEST 25 DE NOVEMBRE DE 2008

DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA CAP A LA DONA

La violència contra les dones és la violació dels drets humans més freqüent, secreta i camuflada. Aquesta violència s’exerceix en temps de guerra i de pau. Les dones patim molts tipus de violència: la física, la psicològica, en forma d'assetjament o agressió sexual, desigualtat laboral, privació econòmica, la prostitució. L'assassinat és la punta de l'iceberg d'aquesta lacra social.

La forma més habitual d'exercir violència contra les dones és la psicològica, és la forma de violència més difícil de detectar, i en la majoria dels casos les dones no són conscients de patir-la.

Amnistia Internacional assenyala que al món, una de cada tres dones pateix abusos al llarg de la seva vida i que el 70% de les dones assassinades ho són a mans de les seves parelles o ex parelles.  

En els conflictes bèl·lics les dones són violades i també obligades a exercir la prostitució entre les tropes dels dos bàndols.

Denunciem els feminicidis de Guatemala i Mèxic, dones sexualment agredides i/o assassinades amb impunitat pels seus agressors. Denunciem les lapidacions que pateixen les dones a mig centenar de països entre els quals es troben Iran i Somàlia. I les agressions de les dones a l'Irak, a l'Afganistan, i als països de l'Àfrica on hi han conflictes bèl·lics, així com el tràfic de dones i nenes per a l’explotació sexual.

A Espanya, l'aprovació de la Llei Integral al 2004, no ha suposat la solució al conflicte. S'han endurit les penes i ha generat consciència social contra la violència masclista, però no ha esdevingut dissuasiva pels maltractadors.

A Catalunya, al mes d'abril d'enguany es va aprovar la Llei del Dret de les Dones per a l'eradicació de la Violència Masclista.

Ha estat una llei amb un procés participatiu exemplar des de tots els àmbits, principalment des de les entitats de dones, i aquesta, millora la Ley Integral Espanyola.

Però cal que aquesta llei, que dóna competències a les administracions locals, sigui dotada de pressupost suficient per poder desplegar-la.

Actualment les dones moltes vegades queden amb càrregues econòmiques, produïdes per l’ex-parella. En el cas que es doni un procés d’embargament, inclús de la pròpia vivenda, aquest es farà efectiu en un plaç relativament breu.

Per contra si ell deixa de pagar les pensions, incloses les dels aliments del propis fills, encara que es facin les corresponents reclamacions no s’obtindrà resultat fins un període bastant llarg i per tan la dona patirà molta precarietat econòmica.

Les entitats de dones reclamem des de fa temps la formació de les persones professionals que intervenen ja sigui en el àmbit de la justícia (advocats i jutges), dels cossos de seguretat (mossos i policies), del cos mèdic, del professorat i la resta de professionals que fan atenció directa a aquestes dones. Però no sol la formació teòrica, sinó també que siguin persones amb sensibilitat a fi que puguin entendre el patiment i la situació psicològica en que es troben.

Blanes no és una ciutat exempta d'aquesta lacra social. Tot i que any rere any es fan esforços per ajudar a eradicar la violència contra les dones, cal dotar a Blanes del Servei d'Informació i Atenció a la Dona i poder completar el servei de suport psicològic amb el servei de suport jurídic. Però també per començar a treballar transversalment les desigualtats.


La Plataforma de Dones de Blanes volem sensibilitzar a la ciutadania

· Desvetllant les creences i els estereotips culturals que sustenten la violència vers les dones i que es transmeten de generació en generació.

· Posant de manifest la necessitat de mesures de prevenció educatives i socialitzadores que l'aturin.

· Mostrant la nostra posició ferma a favor de les víctimes i les persones i col·lectius que les recolzen.

· Potenciant la denúncia dels casos de maltractaments que són a prop nostre, ajudant a trencar el silenci.

 

 

Plataforma de Dones de Blanes

25 de novembre de 2008

VIOLÈNCIA DE GÈNERE

pdblanes 14/11/2008 @ 00:17
 

Teresa Miserachs

Normalment m'agrada més escriure amb to de broma, però hi ha temes que no admeten cap broma, i la violència de gènere és un d'ells. Moltes vegades he manifestat la meva, pot ser equivocada, opinió, sobre l'excessiva informació que d'aquest tema es fa. No vull pas dir que s'hagi de silenciar o amagar, no; però si tenim en compte que la gent té una tendència natural a actuar per mimetisme, aquest excés d'informació, moltes vegades macabra i sensacionalista, fa que molts tarats del cap pensin que si aquell ho ha pogut fer, ell també ho pot fer i així s'entra en una espiral, en un cercle viciós del que és gaire bé impossible sortir-ne. El proper dia 25 d'aquest mes de novembre es celebra el Dia Internacional de la Violència contra les Dones. Els maltractes, la violència, és un problema PER les dones NO DE les dones. Però malgrat que d'aquest tema se'n parla tant hi ha un tipus de violència que moltes vegades passa força desapercebuda. Em refereixo a la violència psicològica. La violència psicològica no deixa senyals visibles, ni morats ni ossos trencats, però sovint costa més de curar i les seqüeles duren més en el temps. Moltes vegades la dona maltractada és fins i tot qüestionada i mirada amb escepticisme. En el cas de les parelles més o menys estables i consolidades, primer hi ha una fase d'atracció i d'enamorament en el que la víctima no reconeix, o no vol reconèixer els senyals, que en canvi no passen inadvertits per persones alienes. Aquest tipus de violència consisteix en insults, acusacions, amenaces, crítiques destructives, crits i desprecis. La violència psicològica destrueix l'autoestima de la dona que la rep i li redueix la confiança personal, al mateix temps que li genera una gran dependència envers la persona maltractadora sense que la primera moltes vegades ni se'n adoni o no en sigui plenament conscient.

La dona que pateix aquest tipus de maltractes, sovint perd la pròpia personalitat, que veu modificada per complaure a l'agressor, i la por i l'angoixa la paralitzen de tal manera que és completament incapaç de prendre cap decisió per ella mateixa, mentre que l'home maltractador, es creix i es creu més home i més fort pel fet d'humiliar i vexar a la dona. El pitjor de tot això és que moltes vegades aquests homes maltractadors donen una imatge completament falsa del seu veritable comportament i no té res a veure la seva imatge social i pública amb la seva conducta a l'intimitat, la qual cosa fa que siguin molt difícils de detectar i que creïn encara més dubtes dels raonables sobre la veracitat de la denúncia de la dona maltractada. I d'homes d'aquests n'hi ha de totes les classes socials i econòmiques. La qual cosa demostra que pot ser no és només una qüestió d'educació, si no que pot ser hi te a veure la genètica, la biologia i les hormones. Dones: no us deixeu enlluernar, si una situació us fa sentir malament, és per que alguna cosa no va bé. I quan una cosa no va be, s'ha de denunciar o si més no, s'ha de tenir el coratge d'acabar amb aquest tipus de relacions. I recordeu que ja se sap: " Moltes vegades, àngels a la plaça i dimonis a casa".

Católicas por el Derecho a Decidir

pdblanes 17/10/2008 @ 15:14

Nosotras, Católicas por el Derecho a Decidir (CDD), ciudadanas y fieles creyentes en la Buena Nueva que nos legó Jesús de Nazaret, queremos expresar nuestro interés ante el anuncio realizado por la Ministra de Igualdad, Bibiana Aído, sobre la preparación de una "nueva ley del aborto".

Lamentamos que la interrupción voluntaria del embarazo (IVE) continúe estando tipificada como un delito en el código penal vigente -si éste no cuenta con un dictamen favorable previo de un especialista en psiquiatría-, lo que refleja que la legislación actual no nos reconoce ni garantiza a las mujeres, el derecho a decidir sobre nuestro propio cuerpo, ni nuestra salud sexual y reproductiva.

Somos concientes de que un sector de la Iglesia Católica continúa difundiendo un mensaje de desprecio a la sexualidad, cuestionando el valor espiritual de la experiencia sexual. Disentimos de esa moral sexual difundida por la jerarquía. Consideramos la sexualidad un don de Dios para la comunicación entre personas, cuyo fin es expresar el amor. Compartimos con el doctor en teología, Anthony T Padovano, que la sexualidad no es sólo un medio de transmitir la vida, es fuente de vida en sí misma. El amor sexual tiene sentido propio, como fin en sí mismo, sin tener que referirlo a la procreación.

El desprecio por la sexualidad ha llevado a situaciones de extrema injusticia, condenando las relaciones sexuales entre personas del mismo sexo, el uso de anticonceptivos artificiales, el preservativo como prevención del VIH/Sida, las técnicas de reproducción asistida –bancos de esperma y congelación de óvulos- y un largo etc. No se puede consentir que una fracción conservadora de la Iglesia Católica influya en la legislación que afecta a toda la ciudadanía, puesto que no se trata de una ley coercitiva.

Sobre la cuestión del aborto, queremos destacar que éste es un tema de discusión y opinión, en el cual existe disidencia teológica desde el S. XIII con Santo Tomás de Aquino, pasando por Tomás Sánchez –teólogo jesuita español en el S. XVII-, hasta nuestros días. Algun@s teólog@s admiten el aborto como una opción válida en determinadas circunstancias, o lo consideran como la menos mala de las alternativas. Para otr@s, la clave está en reconocer a las mujeres como sujetos morales con capacidad de discernir y tomar las decisiones que manen de su conciencia.

Como católicas, insistimos en la defensa de los derechos de las mujeres de todas las sociedades, creencias y clases sociales, en especial de las más débiles, a quienes se les impide tomar decisiones sobre su propio cuerpo, y su propio proyecto de vida. Nos solidarizamos con mujeres del Tercer Mundo donde se violan impunemente sus derechos humanos y sexuales. Muy especialmente, nos solidarizamos con las nicaragüenses, que actualmente sufren un retroceso histórico al haber sido derogado el derecho al aborto terapéutico, derecho que existía desde 1837.

Como católicas y ciudadanas, reclamamos una nueva ley que facilite todos los recursos necesarios a las mujeres que decidan, desde su LIBERTAD y su CONCIENCIA, interrumpir un embarazo no deseado, así como para apoyar a las que opten por la maternidad (garantizando a quien lo necesite la reproducción asistida, ampliación de los permisos de maternidad/paternidad, servicios públicos de guarderías, etc.).

Apoyamos una nueva ley que verdaderamente "incorpore lo más destacado del panorama internacional", para que sea modélica y sirva de referencia a millones de mujeres que luchan por sus derechos sexuales y reproductivos en este mundo globalizado.

Consideramos urgente una nueva ley que promueva una educación sexual para la vida, que aporte información y conocimiento amplio de la sexualidad en todas sus dimensiones. La ausencia de educación sexual está en la base del aumento de embarazos no deseados, y por consiguiente del aumento de abortos.

Recordamos el mensaje de Jesús de Nazaret que nos invita a mantener la esperanza y la fe, por lo que mantenemos la esperanza y trabajamos en ella para un día lograr el reconocimiento pleno de los derechos humanos de las mujeres.

Católicas por el Derecho a Decidir. Valencia a 13 de octubre de 2008.

FEMINICIDIS: CIUDAD JUAREZ O GUATEMALA

pdblanes 18/08/2008 @ 20:52
guate4.jpg

No importa el país on hi ha feminicidi, si no el fet de que encara en molts països s'assassinen dones pel fet de ser-ho. I diem feminicidi, quan aquest numero és gran, i els assassinats són cruels.

Del feminicidi que s'ha fet més campanya, del qual hem participat en concentracions i el recordem tant el 8 de març com el 25 de novembre és el de Ciutat Juàrez a Mèxic, però si en aquesta ciutat han mort 500 dones en els últims 10 anys, a Guatemala, un país petit de centreamerica, en moren més 500 cada any, un país d'uns 13 milions d'habitants.

Us convido a que llegiu aquest article, del qual us facilito el link.

http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/las12/13-4312-2008-08-16.html

JO TAMBÉ SOC MEMBRA *Article de Lídia Falcón*

pdblanes 17/07/2008 @ 15:06

lidiafalcon.jpg


I hembra i abogada i escritora i presidenta i jefa, perquè la naturalesa m'ha fet així. I per això he desaparegut del llenguatge que només parla de machos, d'abogados, d'escritores, de presidentes i de jefes. Per aquesta mateixa màgia de l'idioma, resulta que en aquest país només hi ha hombres i jueces i presidentes i jefes i electores i ciudadanos, perquè tots ells han abduït les ciudadanas i les juezas i les presidentas, fent-les desaparèixer del planeta. Segons sembla, nosaltres ens hem de conformar, per a més honra i glòria, no només dels il·lustres membres de les acadèmies i les conferències, sinó sobretot --sobretot--, del llenguatge, que, segons diuen els entesos, que sempre són homes --encara que alguna despistada també els defensi--, se sentiria ofès i humiliat si s'utilitzés el gènere femení en aquelles expressions que només estan adequadament utilitzades quan ho fan en el gènere masculí.

TANTA HA estat la indignació que els ha agafat a periodistes, escriptors, filòlegs, polítics i homes il·lustres de diverses condicions, quan la ministra d'Igualtat Bibiana Aído va anomenar miembras a les seves companyes de fatigues, que per força fa sorgir la sospita que es deuen haver sentit ferits per alguna altra ofensa molt profunda que comporta aquest terme, i la naturalesa de la qual se m'escapa. Cap dels ofesos ha reconegut que el llenguatge és únicament un constructe humà --més aviat masculí-- que respon a les necessitats de comunicació d'una societat, en un temps i un lloc determinats. Que per això mateix, reflecteix fidelment les relacions de classe, de sexe, de cultura, de política, del seu moment, i per tant, ha estat, i continua sent desgraciadament, el reflex d'una societat patriarcal que encara no hem desmuntat del tot. En la qual, com deia Antonio Gramsci, el que és vell es resisteix a morir i el que és nou encara no s'ha imposat.
Aquesta ridícula polèmica que s'ha suscitat a conseqüència d'una sola paraula, que recullen i alimenten, diàriament, periodistes i escriptors, especialment els que s'han distribuït les butaques de la Real Academia Española (RAE), i que s'arroguen el dret de decidir el que es pot dir i el que no es pot dir, també ha servit per conèixer els il.lustres opositors. Però ni les grolleres i insultants expressions d'Arturo Pérez Reverte, que ens indiquen el nivell estilístic i moral de l'escriptor, ni les burles d'Alfonso Guerra, que fan honor al personatge, ni les disquisicions de Javier Marías, que s'erigeix en santó suprem de l'idioma quan els seus textos necessiten una bona correcció d'estil, ens aturaran. No ens aturaran a l'hora d'introduir en les nostres llengües, totes les espanyoles, la visibilitat de les dones.
Potser l'ocasió escollida per la ministra per fer-la servir no va ser la més encertada, tenint en compte tots els condicionaments que reuneix en contra seu: el sexe, el primer; l'edat, la falta d'experiència, la seva primera intervenció a la Cambra, la titularitat d'un ministeri que encara no se sap per a què servirà i en nom del qual, per cert, es fa invisibles les dones, quan precisament ella reivindica el femení de les paraules i se suposa que la principal tasca que ha de desenvolupar és la defensa d'aquestes. Però les reaccions que ha provocat han estat tan desproporcionades com injustes. Qualsevol escriptor sap que en el curs de l'últim segle han desaparegut del nostre llenguatge centenars de paraules i que se n'han incorporat al nostre diccionari desenes de noves, procedents de diversos idiomes, majoritàriament de l'anglès, i molts neologismes que responen a l'ús que el poble els dóna, i al qual no solen importar-li gaire els aprovats o els anatemes dels immortals de la RAE, de la majoria dels quals ningú se'n recorda al cap d'uns anys.
Així, el Diccionario de la Real Academia Española recull termes com overbooking, free-lance o cameraman, davant dels castissos sobreventa, autónomo o cámara. La Unesco, el 1991, va difondre les seves recomanacions sobre una utilització no sexista del llenguatge, que comencen amb el paràgraf següent: "El llenguatge no és una creació arbitrària de la ment humana, sinó un producte social i històric que influeix en la nostra percepció de la realitat. Al transmetre socialment a l'ésser humà les experiències acumulades de generacions anteriors, el llenguatge condiciona el nostre pensament i determina la nostra visió del món". Jo hi afegiria que el llenguatge no és una disposició divina immutable, com ho eren les taules de la llei, sinó que va canviant amb els temps, i que canviarà sens dubte quan les dones ens decidim a utilitzar aquells termes que ens visibilitzen i ens defineixen, habitualment i sense por que els censors arrogants de la RAE ens anatematitzin.

ALESHORES, no solament miembras, juezas, fiscalas, presidentas i jefas seran d'ús comú sinó també, per exemple, feminicidio, quan s'al·ludeix a l'assassinat de dones, que per tant ja no és homicidio, o com sororidad, alternatiu a fraternidad. I, en fi, molts altres més que les dones i els homes introduiran amb normalitat en la seva parla quotidiana, i que obligaran els envanits personatges de la RAE a incloure'ls al seu diccionari. I llavors aquests, i altres, no ens demanaran perdó per tants insults com vam haver d'aguantar quan els vam inventar.

INFORMACIONS VARIES QUE ENS PODEN AJUDAR DAVANT UNA SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA

pdblanes 06/06/2008 @ 00:44


En el dia a dia de la tasca que volem portar a terme des de la Plataforma de Dones de Blanes en l’atenció a dones que estan patint violència de gènere, ens sorgeixen molts dubtes, pors,... El motiu d’aquest folletó és recollir de forma esquemàtica alguns aspectes que ens poden ajudar a afrontar millor les situacions en les que ens podem trobar.

Definició

La violència vers les dones és qualsevol acte de violència basat en el gènere que té o pot tenir com a resultat danys i/o patiments físics, sexuals i/o psicològics per a les dones, i que també té en compte les amenaces d’aquest actes, la coacció i la privació arbitrària de la llibertat, tant en la vida pública com en la privada” Definició elaborada per la Conferència de les Dones de les Nacions Unides celebrada a Pequín l’any 1995

Principalment ens trobarem casos de violència en les relacions afectives, aquelles situacions on una dona, pateix abusos de tipus psicològics, físics o sexuals per part d’altres membres de la família i/o del seu entorn. Són els casos més difícils de detectar. Podem distingir-ne diferents tipus: Maltractament físics, psíquics o emocionals, sexuals, per abandó i/o negligència, sent aquests els més usuals, tot i que també podem trobar-ne d’econòmics o ambientals.

Cicles de la violència domèstica

La violència de gènere en l'àmbit domèstic, no és una situació de violència permanent en el temps, sinó que es manifesta en forma de cicles, que alternen períodes violents amb períodes de calma, i que van augmentant de forma progressiva en freqüència i intensitat.

Cada cicle de violència domèstica està format per tres fases, fase de tensió, fase d’agressió i fase d’arrepentiment, que es manifesten de manera consecutiva i es van repetint al llarg del temps.

a) Fase de tensió. Aquesta fase es caracteritza per una escalada gradual de tensió que es manifesta en forma de maltractaments psicològics, amb insults, amenaces, desvaloritzacions, i que va augmentant en fricció fins a manifestar-se per mitjà d’agressions físiques. L’home maltractador expressa insatisfacció i hostilitat però no d’una manera extrema, i la dona intenta calmar la situació no realitzant allò que creu que pot molestar al marit, fet que fomenta la creença falsa sobre el seu suposat control de la situació.

Els actes de violència, però, s’aniran repetint sense que la dona pugui entendre el patró de conducta hostil que els produeix.

b) S’ha iniciat llavors la fase d’agressió. Dins aquesta fase la dona pot patir tot tipus de maltractament: físics, psicològics, sexuals…, que repercutiran negativament en la seva salut integral i deixaran a la dona en una situació de greu vulnerabilitat. Aquesta fase finalitza quan s’aturen les agressions per part de l’home, obtenint a la vegada, una reducció de la tensió viscuda anteriorment, fet que provocarà el considerar les agressions com una descàrrega de tensió necessària.

És en aquesta fase on generalment la dona decideix denunciar els maltractaments.

c) La fase d’arrepentiment o reconciliació, anomenada també fase de lluna de mel, és una etapa on l’home agressor demana perdó a la víctima, s’excusa i s’arrepenteix dels seus actes (tot i que, generalment, treient-se la responsabilitat d'aquests i culpabilitzant a la dona), intentant recompensar a la dona amb regals i promeses de canvi.

Aquesta situació de calma produeix el reforç positiu a la dona per assegurar el manteniment de la relació, i per potenciar la creença en la possibilitat de canvi de l’home, mitjançant la seva ajuda.

Aquest cicle s’anirà repetint al llarg de la relació de parella, en freqüència i intensitat, augmentant la fase de tensió i disminuint la fase de reconciliació. Fet que permetrà a la dona reconèixer l’home com a agressor, prenent consciència del perill de la situació i del seu problema. És en aquest moment on les dones decideixen demanar ajuda.

Orientacions que poden ajudar a la dona

  • El millor que ha pogut fer la dona és demanar ajuda. Fer-li saber.
  • Hem d’avaluar el risc en el que es troba i ajudar-la a prevenir els atacs:

- la millor prevenció és no ser-hi.

- evitar implicar els fills/es en l’intent de controlar els atacs: l’abús només pot controlar-lo qui l’exerceix.

- per evitar els atacs, pot marxa encara que sigui temporalment.

- recollir documentació bàsica (DNI, llibre de família, llibreta o targetes del banc, claus, diners, telèfons d’ajuda,)

- recollir per escrit les dades dels atacs (dies, hores,...), guardar informes mèdics i denúncies si se’n tenen de situacions anteriors.

- no prendre tranquil·lizants, alcohol o drogues: disminueixen les defenses i dificulten la identificació dels moments d’alarma.

  • Després de l’agressió o l’abús:

- atenció a les ferides externes i a les internes (cops al cap,...)

- ser clara i directa, no amagar la causa als serveis sanitaris

- identificar el dany psicològic i/o emocional

- demanar un informe de lesions

- evitar venjances familiars

- identificar la fase del perdó o reconciliació

  • Planificar la sortida:

- en un moment en que estigui tranquil·la

- tenir documents bàsics o fotocòpies

- tenir adreces i telèfons importants

- fer inventari dels béns (propietats, objectes de valor, ...)

- obrir un compte bancari que ell no conegui i anar fent estalvi

- anar buscant feina si no en té o demanar permís a la feina i avisar del que passa.

- decidir el millor lloc per marxar, en funció del perill, dels objectius de la marxa, dels recursos disponibles, etc.

  • Decidir separar-se:

- no renunciar a res. No cedir a les amenaces. Renunciar o cedir no servirà per evitar el perill

- demanar assessorament legal especialitzat

- parlar amb els fills/es amb claredat, fer-los entendre el que passa posant l’èmfasi en el que ella vol i sent, més que no pas en el pare

- evitar parlar malament del pare.

- la separació física i legal és un pas molt important per a la recuperació.

  • Després de la separació

- la separació física i legal no ho resoldrà tot immediatament

- avaluar el perill. Demanar legalment mesures de protecció

- evitar el risc: canviar el pany de la porta i el n. de telèfon (tenir telèfon si no en té) o tenir telèfon mòbil que ell no conegui.

- parlar amb els fill/es de les mesures de precaució: no obrir la porta, no donar el nº de telèfon al pare,...

- evitar trobar-se amb ell (sols o en un lloc públic). És molt perillós.

- si el troba al carrer o la truca: no discutir, marxar, penjar el telèfon, i si pot, enregistrar les trucades (no esborrar els missatges o trucades)

- mantenir les mesures de precaució tot i que sembli que ell ha canviat, després de la separació pot utilitzar estratègies diferents per “seduir-la”

- prevenir els abusos als fills/es en les visites del pare i denunciar-ho

- demanar ajut per a la recuperació.

DECÀLEG

  • No estàs sola, el que et passa a tu ha passat a altres dones.
  • Si tens dubtes sobre si ets maltractada, el més probable és que ho siguis.
  • Aquesta situació no és per culpa teva.
  • Ell no canviarà per molt fort que sigui el teu amor i per moltes promeses que et faci.
  • Tancar els ulls no farà que el problema desaparegui.
  • No has d’aguantar una situació de violència per l’opinió dels teus familiars, pel que diran o pel futur dels teus fills/es (que també pateixen aquesta situació).
  • Hi ha maneres de deixar-lo, encara que de moment no hi vegis sortida.
  • Ets més forta i més valenta del que creus.
  • Si t’estimes a tu mateixa és més probable que t’estimin i et respectin.
  • Les associacions de dones estem per ajudar-te.

DONA I RELIGIONS

pdblanes 18/05/2008 @ 00:14

LOGOS RELIGIOALGUNES FRASES AL LLARG DE LA HISTÒRIA QUE HAN MARCAT LA NOSTRA VIDA, I CONTINUEN MARCANT-LA.

FINS A QUIN PUNT SOM RESPONSABLES NOSALTRES MATEIXES DE LA NOSTRA SITUACIÓ. JA HEM COMENÇAT LA NOSTRA REVOLUCIÓ. NO DEFALLIM. AQUEST ÉS EL SEGLE DE LES DONES.

 

El hombre no ha sido sacado de la mujer, sino la mujer del hombre; y el hombre no ha sido creado para la mujer, sino la mujer para el hombre.

(san Pablo s. I)

 

Adán fue inducido al pecado por Eva, y no Eva por Adán. Es justo que aquel a quien la mujer ha inducido al pecado, sea recibido por ella como soberano.

(san Ambrosio s IV)

 

¿Y no sabes tú que eres una Eva? La sentencia de Dios sobre este sexo tuyo vive en esta era: la culpa debe necesariamente vivir también. Tu eres la puerta del demonio; eres la que quebró el sello de aquel arbol prohibido; eres la primera desertora de la ley divina; eres la que convenció a aquel a quien el diablo no fue suficientemente valiente para atacar. Así de fácil destruiste la imagen de Dios, el hombre. A causa de tu deserción, incluso el hijo de Dios tuvo que morir.

(Tertuliano ss. II-III)

 

No alcanzo a ver qué utilidad puede tener la mujer para el hombre, si se excluye la función de concebir niños.

(san Agustín de Hipona ss. IV-V)

 

Los hombres tienen autoridad sobre las mujeres en virtud de la preferencia que Alá ha dado a unos más que a otros (...). ¡Amonestad a aquellas mujeres de quienes temáis que se rebelen, dejadlas solas en el lecho, pegadles! Si os obedecen, no os metáis más con ellas. Alá es excelso, grande.

(El Corán, “Las mujeres”)

 

Que las mujeres respeten a sus maridos como si se tratase del Señor, pues el marido es cabeza de la mujer, como Cristo es cabeza y al mismo tiempo salvador del cuerpo, que es la Iglesia. Y como la Iglesia es dócil a Cristo, así también deben serlo plenamente las mujeres a sus maridos.

(san Pablo, “Carta a los Efesios” s. I a. J.C.)

 

Tengan sus hijos y hagan como puedan; si mueren, benditas sean, porque seguramente mueren en medio de una noble labor y de acuerdo a la voluntad de Dios(...) Que mueran dando a luz, que para eso están.

(Martín Lutero s. XVI)

 

Resulta evidente que el uso de maniobras y métodos anticoncepcionales es, ante todo, un atentado a la salud de la mujer, que se ve privada de los beneficios hormónicos que tiene derecho a recibir de las relaciones sexuales.

(Carlo Guarnero, “La verdad sobre el amor”, versión española por José Zahonero Vivó, doctor en Sagrada teología 1966)

 

No hay manto ni sayo que peor siente a la mujer que el querer ser sabia.

(Martín Lutero s. XVI)

 

Apenas si la esposa ha exhalado el último suspiro que ya hay otra esperando ocupar su lugar.

(El Talmud)

 

Una hermosa morada, una esposa guapa y un mobiliario bonito le alegran la vida al hombre.

(El Talmud)

 

Los hombres son tutores de las mujeres porque Alá dispuso que unos sobresaliesen sobre las otras y porque a ellos les pertenecen las riquezas. Las mujeres virtuosas son las que son obedientes y se mantienen discretas, que es lo que Alá espera de ellas. Y aquellas que no guarden obediencia serán amonestadas, y permanecerán solas en su lecho, y recibirán castigo.

(El Corán, capítulo 4, versículo 35)

 

La mujer bien educada... no sale de su casa excepto con consentimiento expreso, y además lleva vestimenta vieja y poco atractiva. Antepone los derechos del marido a los suyos propios y a los de su familia. Es esmerada y está siempre preparada para procurarle goce sexualmente.

(imam Al-Ghazzali s. XI)

 

El hombre es la cabeza de la mujer, tal como Cristo es la cabeza de la Iglesia. La mujer debe estar sometida al marido y obedecerle, no a modo de sierva, sino de compañera, es decir, de tal modo que el sometimiento que ella le presta no se aparte del decoro ni de la dignidad.

(León XIII 1880)

 

Estas son las tareas que la mujer debe realizar para su esposo: moler, cocer pan, lavar ropa, cocinar, dar de mamar a su hijo, hacerle la cama y cardar la lana.

Si le aporta una criada no está entonces ni a moler, ni a cocer el pan ni a lavar la ropa; si le aporta dos tampoco está obligada ni a cocinar ni a dar de mamar a su hijo; si le aporta tres tampoco deberá hacerle la cama ni cardar la lana; si le aporta cuatro, puede estarse sentada en un sillón sin hacer nada. R. Eliezer dice. “Aunque le aportara cien criadas el esposo puede exigir que carde la lana, ya que la ociosidad conduce a la lujuria”.

(Mishnah, Ketubbot V, 5 en 59b)

 

Una hija es un tesoro falso para un padre. A causa de las preocupaciones que causa le impide dormir por las noches. Cuando es joven, teme que la seduzcan. Cuando es adolescente, teme que se dedique a la prostitución. Cuando es adulta, teme que no se case. Cuando está casada, teme que no tenga hijos. Cuando llega a vieja, teme que se dedique a la magia.

(Sanhedrín 100b)

 

El mayor honor que le cabe es el hecho de que, inevitablemente, hemos de nacer de una mujer.

(Martín Lutero)

 

(...) dice el sabio que “aunque se tornase la tierra papel y la mar tinta y los peces de ella péndolas, que no se podrían escribir las maldades de las mujeres”.

(Infante don Fadrique, hermano de Alfonso X, Libro de los engaños, 1253)

 

¿Qué es la mujer?

Confundimiento del hombre, bestia que nunca se harta, cuidado que no tiene fin, guerra que nunca queda, peligro del hobre que no tiene en sí mesura.

(Alfonso X el Sabio, Primera Crónica General, c. 12

 

(...) en el momento de realizarse el matrimonio es necesaria una lectura pública del texto porque es importante que en un siglo en que las mujeres olvidan el sentimiento de su inferioridad, se les recuerde con franqueza la sumisión que deben al hombre que se convertirá en el árbitro de su destino.

(Bonaparte)

 

Y dice que la gran malicia de la mujer se enmienda mejor con la vergüenza, si es una mujer distinguida, que de ninguna otra manera. Pero si la mujer es vil y de vil condición, como por ejemplo campesina, esclava o cautiva, entonces se corrige mejor con azotes y porrazos.

( Francesc Eiximenis, Lo llibre de les dones, 1396)

 

Pocas veces o nunca lleguen los pies de las mujeres a tu puerta, ni estés en una casa con ella, ni confíes en la castidad pasada, ca ni eres más santo que David, ni más fuerte que Sansón, ni más sabio que Salomón.

(san Jerónimo, Epístola)

 

(...)creo yo que el soberano y poderoso Señor quiso y quiere en la natura humana obrar estas dos contrariedades, conviene a saber: el estado varonil, fuerte y valiente, y el femíneo, flaco y delicado. Ca los varones con su fuerza, y así en procurar y tratar y saber ganar los bienes de fortuna, como el regir y gobernar y defender sus patrias y tierras de los enemigos, y las otras cosas que a la conservación y provecho de la república se requiere, y por consiguiente a sus particulares haciendas y personas; para lo cual, mucho conviene y es menester que sean robustos y valientes, de grande ánimo y aun de grandes y de muy elevados entendimientos.

Y hembras, así como flacas y pusilánimes y no sufridoras de los grandes trabajos y peligros que la procuración , gobernación y defensión de las sobredichas cosas se requieren, solamente estando inclusas o encercadas dentro de su casa, con su indústria y trabajo y obras domésticas y delicadas dan fuerza y vigor, y sin duda no pequeño subsidio a los varones. Y así se conserva y se sostiene la natura humana, la cual es hecha de tan flaco almacén que sin estos ejercícios y trabajos no podría vivir.

(Teresa de Cartagena, Admirción Operum Dei, s. XV)

 

(...) La mujer, naturalmente, tiene muy recios bandos con la envidia, la cual, por muy mal que encaje con algunas mujeres, nunca las deja de la falda.(...) Nunca vi cosa tan desaforada como es ver una demasiada ira y crueldad en una mujer; que hallareis algunas tan sobresalidas, que con aquel su aceleramiento y encendida rábia pegarían fuego a todo el mundo y lo abrasarian juntamente, con tal que se saliesen con la suya y se viesen satisfechas y vengadas.

(Juan Luís Vives, Instrucción de la mujer cristiana, 1528)

 

(...) El airado se duele; el que aborrece, no. La ira y el enojo hace temibles a los poderosos y ridiculos a los impotentes, como los niños y las mujeres, tanto más si profieren vocablos fuertes y trágicos, e, imitando a los poderosos, amenazan males crueles y horribles.

(Juan Luís Vives, Tratado del alma, 1538)

 

(...) El mejor dote, la mejor heredad y la mejor joya que la mujer ha de llevar consigo ha de ser la vergüenza, y si el padre viere que su hija a esta ha perdido, menos lástima le sería enterrarla que casarla.

(Fray Antonio de Guevara, Epístolas familiares, 1539)

 

Des que vieres a tu mujer andar muchas estaciones y darse a devoterías y que presume de santa, cierrale la puerta, y si esto no bastare, quiébrale la pierna, si es moza, que coja podrá ir al paraíso desde tu casa, sin andar buscando santidades sospechosas.

(Francisco de Osuna, Norte de los estados, 1531)

 

(...) y, si las llamase cieno, que corrompe el aire y le infecciona, y abominación aborrecible, aún se podría tener por muy corto. Porque, teniendo uso de razón, y siendo capaces de cosas de virtud y loor, y teniendo ser que puede ollar sobre el cielo y que está llamado al gozo de los bienes de Dios, se desacen tanto ellas mismas, se aniñan así con delicadeza, y se envilecen en tanto grado, que una lagartija y una mariposilla que vuela tiene más tomo que ellas, y la pluma que va por el aire, y el aire mismo, es de más cuerpo y sustáncia. Así que debe mirar mucho en esto la buena mujer, estando cierta que, en descuidandose en ello, se volverá en nada.

(Fray Luís de León, La perfecta casada,1583)

 

(...) ¿Cómo se recogerá a pensar en Dios un rato la que ha gastado muchos en Garcilaso? ¿Cómo? ¿Y honesto se llama el libro que enseña a decir una razón y responder otra, y a saber por qué termino se han de tratar los amores? Allí se aprenden las desenvolturas y las solturas y las bachillerías; y náceles un deseo de ser servidas y recuestadas, como lo fueron aquellas que han leído en esto a sus Flos Sanctorum, y de ahí vienen a ruines y torpes imaginaciones, y de estas a los conciertos, o desconciertos, con que se pierden a sí y afrentan las casas de sus padres y les dan desventurada vejez; y la merecen los malos padres y las infames madres que no supieron criar a sus hijas, ni fueron para quemarles tales libros en las manos.

(Pedro Malón de Chaide, Laconversión de Magdalena,1588)

 

(...) el feminismo es el eterno engaño de la seducción con que pone asechanzas la serpiente al calcaño de la mujer. Es el mismo lenguaje del Paraíso, el mismo silvo del dragón infernal murmurando a los incautos oídos de la inocente Eva el “sereis como Dioses”, para arrastrarla a su caída fatal.

(Alejandro Pidal Mon, ministro de Educación. “El feminismo y la cultura de la mujer”, Ciudad de Dios, noviembre de 1904)

 

Y ellas, que andan por la tierra como diosas carnales, buscando los ojos de sus adoradores, no piensan que, dentro de poco, aquella figura tan alabada, tan adorada por los hombres sensuales, será un monton de corrompida materia que habrá de apartarse de la vista de los hombres por hedionda, que apestará con su hedor, que no tendrá más caricias que las de los gusanos que la festejaran para devorarla.

(Cardenal Isidro Gomà y Tomàs, “Las modas y el lujo ante la Ley cristiana, la Sociedad y el Arte,1913)

 

También por acá teníamos nuestras lindas Malnati, si no socialistas, su tantico peligrosas, y algunas de positivo talento y de no escasa valía cultural. A sus influjos acaban de nacer algunas asociaciones femeninas que alistaban bajo su respectiva bandera a muchas sorprendidas mujeres hispanas. Y el Cardenal Primado, al ver en una de esas asociaciones feministas indecorosos radicalismos, impropísimos de la mujer española, y en otra cierto neutralismo religioso que suscitaba vivos recelos y hacía barruntar serios peligros, ideó esa afortunada “Acción Católica de la Mujer”, que, en pocos meses echó profundo arraigo en Madrid.

(Padre Graciano Martínez, El libro de la mujer española. Hacia un feminismo casi dogmático,1921)

 

Somos mujeres ignorantes y no sabemos más que hilar y hacer lo que nos mandan.

(Santa Teresa de Jesús, s. XVI)

 

Cuando el ternero (hijo) cocea es el momento de darle una paliza a la vaca (madre).

(El Talmud)

 

La mujer intriga mientras va hilando con el huso.

(El Talmud)

 

El vocablo “ homo” deriva de “ humus” (tierra), por eso la mujer no puede ser hombre ni ser calificada de tal, pues no procede de la tierra, sino de una costilla; y ante el hecho de que la mujer pretenda convertirse en hombre (a través del parto), la respuesta está bien clara, pues también los animales paren con dolor, y no por eso son personas.

(Ob die Weiber Menschen seyn oder nicht, 1618- disputa entre un jesuita defensor de las mujeres y un benedictino misógino)

 

¿Pueden ir al cielo las mujeres que dan a luz? (su respuesta final es positiva, aunque con vacilaciones)

Zedler, Grosses vollständiges Universallexicon, s. XVIII)

 

(ellas)”no tienen ni el infalible instinto de los animales ni la facultad de fijar la mirada de la razón sobre un modelo perfecto. Creadas para ser amadas, no deben pretender el respeto, por temor de que la sociedad las rechace por maculinas”

(relato de la tumba de Mahoma)

 

Como la conducta de la mujer está subordinada a la opinión pública, su fe en asuntos de religión debiera someterse a la autoridad. Cada niña tendrá que tener la misma religión que su madre, y cada esposa la misma que su marido... Como no tienen capacidad de juzgar por si mismas deben aceptar la decisión de sus padres y maridos con tanta confianza como las de la Iglesia.

Como la autoridad debe regular la religión de las mujeres, no es tan necesario explicarles las razones de su creencia como establecer los dogmas que tienen que creer...

(Rousseau)

 

Las mujeres nunca descubren nada. Les falta , desde luego, el talento creador reservado por Dios para inteligencias varoniles; nosotras no podemos hacer nada más que interpretar mejor o peor lo que los hombres han hecho.

(Pilar Primo de Rivera, Primer Consejo Nacional del Servicio Español de Magisterio, febrero de 1943)

 

 

 

BIBLIOGRAFIA:

Caballé, Anna. Una breve historia de la misoginia. Mondadori. Barcelona 2006.

Posadas, Carmen-Courgeon, Sophie. A la sombra de Lilith. Planeta .Barcelona 4004.

Bock, Gisela. La mujer en la histiria europea. Crítica. Barcelona 2001.

Duby, Georges- Perrot, Michelle. Historia de las mujeres vol. 3 y 4. Santillana. Madrid 2003.

Ayaan Hirsi Ali. Yo acuso. Galaxia Gutenberg. Barcelona 2006.

Wollstonecraft, Mary. Vindicación de los derechos de la mujer. Debate . Madrid 1998.

Deschner, Karlheinz. Opus diaboli. Yalde. Zaragoza 1987.

Vidal, César. El Talmud. Alianza. Madrid 2000.

La sabiduría del Talmud. Col. Los pequeños libros de la sabiduría. José J de Olañeta editor. Palma de Mallorca 2002.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El síndrome de la manzana de Eva - Maricel Chavarría

pdblanes 11/05/2008 @ 19:58


La mayoría de las mujeres víctimas de acoso sexual son incapaces de ver que el problema no lo han creado ellas

La reacción de la pareja agrava a veces el acoso: "¿Qué habrás hecho? Ya te dije que no vistas así"

 

30/05/2007 | Actualizada a las 03:35h | Barcelona

Algo debería estar cambiando desde que la ley de Igualdad obliga a las empresas a "promover condiciones de trabajo que eviten el acoso sexual y por razón de sexo". Algo debería cambiar desde que las obliga a arbitrar para perseguir al acosador y dar cauce a las denuncias. El asunto - un tabú del que no se habla y ni se investiga- deberá considerarse, así, accidente laboral e incluirse en la prevención de riesgos laborales de la empresa. Hasta aquí la teoría. La práctica es otra cosa. Es el empresario quien ha de declararlo accidente y la mutua, reconocerlo. La Conselleria de Treball ha publicado 900 convenios colectivos y ha detectado que sólo un 25% hablan del acoso sexual, aunque no como riesgo psicosocial con sus efectos de depresión, estrés, abuso de medicamentos...

Pero la mayor traba que a menudo debe superar la acosada -en su mayoría mujeres, dada su posición laboral deficitaria- es su incapacidad para manifestarlo. Sólo dos de cada diez comentan a alguien lo que les sucede, y no son capaces de ver que el problema no lo han creado ellas. De la culpabilidad y de la necesidad de un entorno favorable -que las libere de un cierto síndrome de Eva y su tentadora manzana, aún en el fondo ideológico que abona y normaliza este tipo de conductas- se habló ayer en una jornada organizada por el Observatori del Mobbing del Institut Català d´Antropologia.

"Hasta que la víctima no empieza a tener amenazas no suele percibir lo que sucede. Sufre insomnio, nerviosismo, malhumor, pero no lo atribuye a ello", explica la psiquiatra Glòria Cruceta, consultora del Institut d´Avaluacions Mèdiques. "Depende de la respuesta de la familia, amigos, pareja... que su situación no se agrave. Si tiene su apoyo, pide una baja, pues presenta fobias ante el trabajo, y acude a un profesional. Si no, desarrolla un cuadro depresivo completo, de culpabilidad e inseguridad graves, hasta el punto de no discernir si lo que les sucede es real". La reacción de la pareja, señala Cruceta, puede ser machista y sexista: "¿Qué habrás hecho tú?, Ya te he dicho que no te vistas así". Y el padre puede llegar a considerar que todo radica en que no viste con recato.

De 8,4 millones de mujeres en activo en el 2005, se estima que 1,3 millones sufrieron en España alguna situación de acoso sexual en el trabajo (180.000 muy graves), si bien sólo 835.000 lo vivieron como acoso declarado. Son datos del último estudio del Instituto de la Mujer, que contrastan con las 419 denuncias que ha cursado Interior en el 2006. No hay un perfil tipo, pero las víctimas suelen ser menores de 34 años, solteras, procedentes de países extracomunitarios y cualificadas. Construcción e industria son los sectores más afectados. El acoso lo ejercen compañeros en mayor medida que superiores.

CC.OO. defiende que conste como enfermedad profesional y que los propios médicos de cabecera tramiten la baja y pongan en marcha un procedimiento de declaración de contingencia profesional. Además, aconseja recurrir a la vía laboral: recordar al empresario que tiene una responsabilidad y optar por una inspección de trabajo antes que por la vía judicial. No es de extrañar. La abogada Lara Padilla apunta que, a efectos prácticos, la ley no es eficaz. Por coacción y amenazas las penas son mucho mayores que por acoso sexual. "Y el redactado deja al arbitrio del juez si no se trata de una actitud de cortejo propia del Mediterráneo. El acoso es a menudo un goteo sutil: no son fórmulas directas como ´una situación objetiva hostil, humillante o gravemente intimidatoria´".