Plataforma de Dones de Blanes

Cada vegada que fem una concentració silenciosa per l'assassinat d'una dona per violencia de genre, o quan fem la concentració el 25 de novembre, durant els minuts de silenci fem escoltar aquesta canço. La seva lletra posa en paraules els sentiments que una dona sent quan està en aquesta situació.
Saber i sentir els sentiments ens ajuda a entendre una mica més.

¿Qué hacer cuando el hogar no es la morada
donde me encuentro a salvo del dolor?
¿Qué hacer cuando no sé dónde esconderme
y el tiempo nunca juega a mi favor?
¿Qué hacer cuando el amor golpea y deja marca?

¿Qué hacer cuando no puedo separarme
de aquello que me hiere y me hace mal?
¿Qué hacer cuando me acosa y me persigue
y tengo miedo de la oscuridad?
¿Qué hacer cuando el amor
ya no es amor ni es amor ni es nada?
Y cada vez más sola,
más triste y más atrapada.
Y cada vez más débil,
más al borde de la nada.

¿Qué hacer cuando el hogar es el infierno
donde se quema todo lo que soy?
¿Qué hacer cuando he perdido la confianza
rompiéndose en pedazos la razón?
¿Qué hacer cuando el amor golpea y deja marca?

¿Qué hacer cuando la luna ya no alumbra
la senda que nos lleva a la verdad?
¿Qué hacer cuando no hay nadie que me cuide
y todo lo que tengo es soledad?
¿Qué hacer cuando el amor
ya no es amor ni es amor ni es nada?

Y cada vez más sola,
más triste y más atrapada.
Y cada vez más débil,
más al borde de la nada.

La lluita del dret de les dones a l'Afganistan. L'engany i justificació de la guerra per alliberar les dones en burka. La situació de les dones a l'Afganistan, cada dia és més precaria. Malalai lluita amb les eves eines i ara ha estat expulsada del parlament.
Donem-li suport.

http://www.aturemlaguerra.org/arxius/malalai_cat.pdf

La primera víctima de violència de gènere a Blanes

S’ha trobat el cos de la dona prostituïda que va desaparèixer fa tres setmanes a Blanes. Podrem dir què, malauradament, hi ha hagut la primera mort per violència de gènere.

En el nostre país el 90% de les dones que es prostitueixen són immigrants i la gran majoria en situació il·legal. La qüestió és que, --a Blanes també--, hi ha més dones immigrades que es prostitueixen i això vol dir que hi ha demanda. És a dir, els nostres companys, marits, fills, amics..., són els que creen demanda de dones per satisfer la seva genitalitat, perquè en una relació on existeix el poder del diner pel mig, no es pot parlar de ni tan sols de sexe.

La prostitució és abús i dominació, perquè implica acceptar que un grup de dones ha de destinar-se al seu exercici.

Es la representació perversa d’una forma de la condició de ser dona i aquesta representació es transmet a la resta de dones i nenes i, per tant, s’interioritza la discriminació que comporta.

Les formes modernes que adopta la prostitució no minimitzen els efectes d’aquesta sobre les dones. L’estriptis, el sexe telefònic, la pornografia, la casa de massatges, les acompanyants, la prostitució de clubs, de carrer, de carreteres..., totes són tipologies de la prostitució que porten aparellada la mateixa dosi de violència estructural contra la dona.

El mon de la prostitució necessita de la violència per sobreviure. És la part fonamental de l’estratègia del seu marketing.

La dona com a objecte és presenta com disponible. És a dir: l’ús impune de la dona (el seu cos, la seva imatge i la seva vida) mitjançant un pagament econòmic.

Disponible es tradueix en impune. Si la violència exercida sobre la dona queda impune és, per tant, permissible perquè l’home paga pel seu dret a exercir la violència. Queda així legitimat l’ús sexual/o no sexual que l’home vulgui donar-li a la dona prostituïda que ha contractat els seus serveis.

Pot ser que hi mantingui relacions sexuals o no, la qüestió no és sol l’acte en si. En el fet de comprar la impunitat es on resideix l’essència de la violència de la relació. La compra i el pagament, la situació jeràrquica, la posició de subordinació és el intrínsecament violent en el mon de la prostitució.

La violència contra les dones ja fa molt temps que la tenim instaurada en la nostra ciutat. La violència domèstica, l’assetjament sexual, la prostitució, la mutilació genital.

Tenir una societat basada en la igualtat, és treballar per a que totes aquestes situacions no es donin. Caldrà treballar principalment en l’educació de les persones: infants, joves i grans.

Amparo Ardanuy
Plataforma de Dones de Blanes

PROU ASSASSINATS DE DONES!
NI A BLANES, NI EN LLOC!
MANIFEST, Blanes 6 de juny de 2007

El 25 de novembre de cada any ens trobem aquí mateix davant de l’Ajuntament per fer constància i recordar que cada any moren dones pel fet de ser dones. Cada any desitgem que sigui l’última vegada.
Avui, al mes de juny, ens retrobem al mateix lloc, perquè a Blanes ha arribat la forma més cruel de violència, l’assassinat d’una dona en mans de la seva parella.
Divendres dia 1 de juny, apareixia el cos de la dona que va desaparèixer de casa seva a Blanes ja feia 3 setmanes.
Des de les institucions i nosaltres, les associacions, recomanem a les dones que denunciïn quan es troben en una situació de violència. Però hi ha moltes dones que no saben que estan patint aquesta situació, perquè des de sempre ens han ensenyat que hem de ser submises i aguantar.
La violència contra les dones té diferents vessants:
La violència física, que es manifesta amb cops, puntades de peu, i fins i tot la mort, com és el cas que avui denunciem, és la més visible, la més fàcilment reconeguda per tots i totes. Però avui volem posar de manifest que hi ha altres formes de violències de gènere, com són:
La violència psicològica, que es manifesta amb insults, amenaces, criticant-la, escridassant-la, humiliant-la, fent-la sentir inferior, inútil, provocant terror en la dona. És una forma molt dura de violència de gènere ja que pot arribar a anul·lar a la dona.
La violència sexual, que es manifesta, exigint-li tenir relacions sexuals sense importar-li els seus desitjos, no acceptant una negativa, demanant-li relacions en llocs i moments inoportuns, acusant-la de frígida o nimfòmana, segons les circumstancies, fins a violar-la, etc.
La violència econòmica, es manifesta quan ell es gasta els diners de la família en ell mateix, gastant grans quantitats de diners sense necessitat i els nega en petites coses vitals, l’obliga a endeutar-se per ell amb la família, amics o veïns..., etc.
La violència social, es manifesta aïllant-la del seu entorn, amigues, família, veïnat, inclòs privant-la de treballar o estudiar, o humiliant-la en públic, o privant-li de participar en actes socials, ...
La prostitució, l’ONU l’ha declarat com la forma d’esclavitud del segle XXI i com una forma de violència contra les dones. Són dones on les seves oportunitats han estat privades. Més del 90% de les dones prostituïdes a l’estat espanyol són immigrants, la majoria en situació d’il·legalitat. És la situació més normalitzada de violència, on els nostres marits, companys germans, fills, veuen les dones com a objectes que poden comprar per al seu plaer.
La mutilació genital, moltes dones pateixen aquesta forma de violència, per qüestions culturals.
La violència institucional, quan les dones es senten abandonades per les institucions per la falta de recursos, per la mala coordinació dels diferents estaments implicats, ... L’exemple que vivim molt sovint amb la Justícia quan es neguen ordres d’allunyament o de protecció, com el cas de Vitòria, provocant a la dona el terror de saber-se sense protecció, però per altra banda al sentir-se abandonada per la justícia que és la que l’hauria de protegir. En molts casos fent-la sentir culpable i única responsable de la seva situació.
Demanem a l’Ajuntament de Blanes que es personi com acusació particular en el cas de l’assassinat d’aquesta dona.
A l’estat Espanyol ja han mort 37 dones a causa de la violència de gènere en el que portem d’any.
La violència contra les dones ja fa molt temps que la tenim instaurada en la nostra ciutat. La violència domèstica, l’assetjament sexual, la prostitució, la mutilació genital.

Tenir una societat basada en la igualtat, és treballar per a que totes aquestes situacions no es donin. Caldrà treballar principalment en l’educació de les persones: infants, joves i grans.
Hauríem de reflexionar sobre que podem fer cadascun i cadascuna de nosaltres per canviar aquesta trista realitat.

Plataforma de Dones de Blanes, juny de 2007